Amb 14 anys estava jugant a futbol i em van dir de fer un curset d’àrbitre de futbol de base. Vaig començar pensant a veure com aniria i m’hi vaig enganxar. Cada categoria que pujava m’enganxava més i amb 21 anys em vaig col·locar com a àrbitre a tercera divisió. Després vaig fer el canvi a àrbitre assistent i estic molt content amb la meva trajectòria.

Normalment el de banquetes. Quan estava a la banda de la banqueta hi havia les protestes dels entrenadors, dels segons entrenadors, dels jugadors..., sempre s’aixecaven, sempre protestaven, tant a favor com en contra. Ells ho utilitzaven com una mesura de pressió, a veure si canviava la decisió; el que passa és que ara s’han adonat que protestant no vas enlloc.

Sí, sí. Tinc l’anècdota amb el Cholo Simeone. Ell té la fama aquesta de pressionar i protestar, és una tàctica seva, i jo vaig fer amistat amb el Mono Burgos, que era el seu segon entrenador, i abans de començar sempre li deia: “Tu, lliga’m una mica aquest, que no protesti.” I m’anava molt bé, la veritat.

Algun extrem. Raúl García, de l’Athletic, que va estar a l’Atlético també, molesta molt l’àrbitre, l’assistent, el quart àrbitre... No protestava, només amb la mirada ja veies que t’estava dient de tot... El que passa és que s’ha de tenir una mica de mà esquerra i mirar cap a un altre costat. S’ha d’entendre que van a altes pulsacions.

Tu l’encertes quan veus que la banqueta està tranquil·la i calmada. Si estan així, saps que l’has encertat. Ara, quan veus moviments i protestes és quan dius: “Aquí l’he fotuda.” Això quan no hi havia VAR. A la mitja part, miraves el mòbil i alguna vegada veies que t’havies equivocat. Però ja vius amb això també.

No. L’àrbitre professional i l’assistent professional estan preparats psicològicament per sortir al camp i jo he sigut sempre molt sincer. Recordo una vegada que em vaig equivocar al Santiago Bernabéu; vaig anul·lar un gol a l’Almeria, que entrenava aleshores Unai Emery, i els vaig demanar perdó a la mitja part. Vaig veure el mòbil, vaig comprovar que m’havia equivocat al 100% i vaig demanar perdó. I ho van entendre. Unai Emery em va dir: “Ens equivoquem nosaltres també en les passades, en els penals i en les alineacions, i tu t’has equivocat també, era molt justet.” Si tu vas amb sinceritat, ningú et diu res i no hi ha cap problema.

Jo no en soc partidari. Les rodes de premsa són per a qui ven. I l’àrbitre no ven res. I la gent ho sap al moment, i ara amb el VAR encara més, quan hi ha una equivocació o alguna incidència, al cap de cinc segons la gent ja ho veu. Penso que una roda de premsa de l’àrbitre ni cau bé al que guanya, ni al que perd, ni al que empata. No va enlloc, això. Sí que és veritat que l’àrbitre ara cada vegada té més diàleg a la gespa i parla més amb el jugador, i si hi ha alguna cosa dintre del camp, l’àrbitre ho comunica al jugador sense cap mena de problema. I si ho revisa el VAR, l’àrbitre li explica per què és. Aquesta comunicació ja es produeix.

No és el mateix la pressió que tu pots rebre d’un equip de Madrid o del Barça perquè els mitjans madrilenys i barcelonins, respectivament, et fotien canya si t’equivocaves en contra. Però has de viure amb això, has de viure amb la crítica. La crítica es converteix en crítica constructiva i et fa ser millor àrbitre.

Totalment diferent. Fins i tot ja en la Champions és diferent. Ara ja no tant, ha canviat una mica, però abans els jugadors aquí a la lliga protestaven molt, i en la Champions no i en les seleccions, menys encara. Per què? Perquè el càstig d’una targeta groga és molt més elevat en competicions internacionals. Amb dues targetes grogues et perds un partit i el jugador ja s’hi pensa, a l’hora de fer una falta, i encara més a protestar o a simular.

És la millor eina que ha fet el futbol perquè imparteix justícia. Ara no hi ha cap equip que se’n vagi cap a casa per una errada arbitral. No hi ha cap resultat per errada arbitral. Sí que hi ha errades, si digués que no mentiria, però és que el VAR encara és molt prematur, i tot i això penso que està funcionant bé al 95%. Li falta una miqueta? Hi estic d’acord. Hi ha errades? També. Però penso que és bona eina.

No penso que Pierluigi Collina [president del comitè d’ àrbitres de la FIFA] hagi dit que es xiulin aquest tipus d’accions. Penso que si és una agafadeta, una jugada grisa, no s’hauria de xiular, però també cal fixar-se en l’àrbitre que ho interpreta, de quina competició ve. Per exemple, Mateu Lahoz mai xiularà aquesta jugada, ell et xiularà un penal clar. Penso que per xiular un penal ha de ser clar. És com una vermella, ha de ser clara per expulsar un jugador. S’ha de valorar de quina competició ve l’àrbitre i aleshores veiem per què ha xiulat aquest penal.

Portem uns anys ja amb la confusió amb les mans i és fàcil d’entendre. Miri, si una mà està aixecada és penal, sigui voluntària o involuntària. Una mà aixecada ocupa espai i és penal. La mateixa jugada, amb la mà a baix, no és penal. Per una mà a baix, protegida pel cos, mai xiularan penal, però una mà a dalt que ocupa espai sempre serà penal. L’exemple és el penal que van xiular a Marco Asensio, del Real Madrid, contra el Girona. La pilota li toca el pit i després la mà, que sempre estava a dalt ocupant un espai; per tant, penal.

La setmana que ve ho veurem millor. De ben segur que a la tercera jornada hi haurà partits en què els equips es jugaran la classificació per la diferència de gols i afegir minuts vol dir més temps de joc i, per tant, més possibilitats de marcar gols. S’ha de jugar sempre el màxim possible i Collina ho ha dit. Si s’han de descomptar 10, 12 o 14 minuts, doncs s’han de descomptar. El cas d’Espanya, que va guanyar 7-0, és un exemple representatiu; cada gol marcat són un minut i mig, dos minuts, celebració, servei de centre, etc. En aquest partit es van acabar afegint molts minuts i van marcar dos gols al temps afegit que poden, en un cas hipotètic, marcar la diferència entre classificar-se o no.

Correcte. Afegit a les lesions, els canvis i el VAR. Això és el què s’està comptant. I el que marca el temps d’afegit és el VAR sempre, ja no és l’àrbitre que porta el rellotge, com antigament, que deia al quart quant temps havia de mostrar al cartell. Ara és el VAR qui comunica el temps que s’ha d’afegir. Ells porten un cronòmetre i paren i engeguen.