Leo Messi s’ha tret quilos i quilos de la motxilla. Però el dorsal 10 i el braçal de capità encara pesen. El pes de la història, el pes de l’eterna comparació amb Maradona i el pes de tot un país. Divendres, es van complir dos anys de la mort de Diego, amb Argentina a un pas de l’abisme després de la derrota en el debut contra Aràbia. Només li valia guanyar contra Mèxic. Tots els ulls miraven un futbolista i el futbolista en qüestió va assumir tots els papers de l’auca. Líder, golejador i salvador. El seu gol en el minut 64, després de més d’una hora de resistència mexicana, rescata Argentina, i, ara, l’equip d’Scaloni s’ho jugarà tot dimecres contra la Polònia de Lewandowski. El mite etern del barcelonisme contra l’actual ídol del Barça.

El Tata Martino, conscient que per a Mèxic l’empat no era del tot dolent, va situar una defensa en línia de cinc i un bloc molt baix que va desesperar Argentina. El pla li va durar més d’una hora, fins que Messi es va inventar un xut des de la frontal ajustat al pal que va batre el Memo Ochoa per primer cop aquest mundial. Amb aquest gol, el segon en dos partits, Messi iguala Maradona. Tots dos han marcat 8 gols en cites mundialistes.

Enzo Fernández, en el 87’, va fer el segon gol de la nit amb un golàs de rosca al pal llarg, en un córner servit en curt per Messi. Oxigen per a Scaloni.