ÁNGEL CAPPA
ENTRENADOR DE FUTBOL
“Quan l’Argentina s’estabilitzi emocionalment, millorarà”
“Contra Mèxic, l’equip va jugar sota una pressió absolutament desproporcionada”
“Entenc que la derrota fa mal, és clar, i que la victòria dona un gran plaer, però no es pot portar tot això a un límit tan exagerat”
La tranquil·litat s’aconsegueix guanyant. Suposo que ara tornarà a ser l’equip que era fins a aquest mundial
Ángel Cappa (Bahía Blanca, Argentina, 1946) és una veu autoritzada per parlar de futbol i de l’Argentina. Com a jugador, va fer carrera a l’Olimpo argentí en les dècades dels seixanta i els setanta, abans de passar a les banquetes, en què va tenir una trajectòria de més de trenta anys. Va col·laborar amb César Luis Menotti al Boca Juniors, al Barça i a la selecció argentina, va dirigir juntament amb Jorge Valdano el Tenerife i el Real Madrid, i també va volar en solitari entrenant en diversos països com ara Mèxic, en què va orientar l’Atlante; el Perú, amb l’Universitario de Deportes i la Universidad San Martín; Sud-àfrica, al Mamelodi Sundowns, i, és clar, l’Argentina, en què va portar el Racing Club, l’Huracán i el River Plate, entre altres. Instal·lat a Madrid des de fa un temps, atén aquest diari per conversar sobre la copa del món i, òbviament, sobre l’albiceleste.
En general, com veu el mundial?
Hi ha de tot. Partits mediocres, partits bons, equips que juguen bé..., una mica de tot. No es pot generalitzar. Com sempre, alguns partits són emocionants.
És un torneig curt i cada partit és com jugar-se la vida, per dir-ho d’alguna manera. Potser això fa que els partits es trenquin més i hi hagi més emoció?
Això de jugar-s’hi la vida..., ningú es juga la vida en un partit de futbol. I arran d’això es generen climes com el que es va viure en l’Argentina-Mèxic, que va ser histèric. Es considera la derrota una tragèdia i el triomf és l’únic que val i sempre s’acaba caminant a un pas de l’abisme. Crec que s’ha de prendre com un partit de futbol i disfrutar.
Precisament, en aquest partit, a la banqueta de l’Argentina, els entrenadors Lionel Scaloni i Pablo Aimar van acabar plorant. Hi ha molta pressió...
Em sembla desproporcionat. És el que li dic, es genera al voltant d’un partit d’un futbol un clima d’histèria. Si l’únic que val és guanyar i la resta no serveix per a res, si es perd és una tragèdia, surten partits com l’Argentina-Mèxic, que va ser un partit de molta lluita, de molta brega i molt poc futbol.
Aquest clima pesa en el jugador i no li permet estar lúcid mentalment per jugar?
Naturalment. El jugador també sent aquest clima i no vol perdre de cap manera. Per tant, es juga en un estat emocional inapropiat per jugar a futbol, o per fer qualsevol cosa, de fet. S’ha d’estar més tranquil. Entenc que la derrota fa mal, és clar, i que la victòria dona un gran plaer, però no es pot portar tot això a un límit tan exagerat.
Què li sembla aquesta Argentina?
El primer partit no va jugar bé, va jugar millor l’Aràbia Saudita. I en el segon partit, contra Mèxic, va jugar sota una pressió absolutament desproporcionada. El descriuria com un equip que està responent a la idiosincràsia del que és la identitat del futbol argentí. Havia format un bon equip de futbol, un bon grup, i ara no pot respondre d’aquesta manera, però jo crec que un cop s’estabilitzi emocionalment tornarà a ser l’equip que era fins a aquest mundial.
I com s’aconsegueix aquesta estabilitat emocional arribats a aquest punt?
Guanyant. Això tranquil·litza a tothom, l’equip i també l’entorn. Contra Mèxic va guanyar, ara estan tranquils i, a partir d’ara, suposo que millorarà.
Continua sent candidata, l’Argentina?
No podem canviar a cada partit d’opinió. S’ha de veure la primera fase. Quan quedin setze equips, aleshores ja es veurà. Fins al moment, el joc de l’Argentina no està a l’altura del que era, però això també ha passat en altres mundials. Recordo el mundial del 2014 del Brasil, en què va ser finalista contra Alemanya, i en aquell torneig també va jugar malament, o regular cap avall, i en l’últim partit va ser el millor i no va guanyar per casualitat. Així que cal esperar una mica.
Com veu Messi?
Messi jugava en aquest equip aportant la seva part, perquè hi havia un equip que jugava a futbol, que s’havia consolidat col·lectivament i ell hi agregava el talent. Aquest és el paper que ha de tenir Messi en aquest moment. Ara una altra vegada va acabar sent salvador perquè sempre es juga en l’extrem, i en l’extrem també va fer desaparèixer l’angoixa.
Hi ha un jugador que és dels més prometedors de l’equip, Enzo Fernández, del Benfica. Què me’n diu?
És un jugador excel·lent. L’he vist al River i ara a la lliga portuguesa i l’altre dia va fer un gol que va ser una de les millors jugades que va haver-hi en el partit.
Polònia és un equip disciplinat, que s’organitza bé. Li pot presentar un context complicat. Com ho veu?
L’experiència em diu que abans dels partits un pot opinar i preveure el que li vingui al cap. Qui podria preveure el que va passar contra l’Aràbia Saudita? Cal esperar al partit, a veure què passa, i esperar que l’Argentina recuperi el que és, el que ha perdut en aquests dos primers partits.
Quin equip li està cridant l’atenció en el torneig?
França i Espanya. Són els que, segons el meu punt de vista, millor han jugat.
França, doncs, quina impressió li fa?
Té molt bons jugadors i respecta la pilota. Té dos extrems extraordinaris, com són Dembélé i Mbappé; té un crac, com és Mbappé; té un magnífic jugador, com és Griezmann. I, sobretot, juga respectant la pilota i atacant. Fa un futbol que dona gust de veure.
I Espanya?
El que més m’agrada d’aquest equip és que respecta la identitat. Té un estil de futbol des de fa molt temps i aquest equip el respecta absolutament. Contra Costa Rica (7-0) va oferir la millor producció futbolística del torneig, no dic el millor partit perquè només va haver-hi un equip, que van ser ells, i també va jugar molt bé contra Alemanya (1-1). Estan sent molt respectuosos amb l’herència futbolística.
Vostè va entrenar a Sud-àfrica, el Mamelodi Sundowns (2003-2005), ja fa uns anys, però fa temps que es diu que els combinats africans algun dia faran un pas endavant. A hores d’ara, sembla lluny encara, això.
Sí. Encara no estan a l’altura, com sí que ho van estar en altres temps amb el Camerun i Nigèria. Ara, però, no veig cap equip africà a aquest nivell.
Què els falta?
No ho sé. Em sembla que copien Europa una mica i no segueixen la seva pròpia manera de jugar. A mi em fa aquesta impressió, però per saber-ho cal ser allà.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Divendres,22 novembre 2024