Mundial

L’ase dels cops

Luis Enrique, a qui durant el mundial se li ha criticat des que fes ‘streamings’ fins al fet que escollís els colors de l’equipament en els partits de la selecció espanyola, és ara encara més a l’ull de l’huracà després de l’eliminació

El tècnic acaba contracte i la seva continuïtat a la banqueta del combinat estatal és una incògnita

La mala maror és el clima que ha reg­nat al vol­tant de Luis Enri­que des que va aga­far les reg­nes del com­bi­nat esta­tal ara fa qua­tre anys, el 2018. Amb pas­sat blau­grana, va ser-ne capità com a juga­dor després de can­viar Real Madrid per Barça i també entre­na­dor d’èxit un cop reti­rat, ha estat sem­pre una figura con­tro­ver­tida per a un sec­tor dels mit­jans de comu­ni­cació madri­lenys i dels segui­dors, per als quals, com a selec­ci­o­na­dor espa­nyol, ha estat per­ma­nent­ment en el punt de mira. La rea­li­tat és que pràcti­ca­ment cada par­tit amb l’asturià a la ban­queta ha estat pre­ce­dit d’hos­ti­li­tat i tensió, fruit de les crítiques, a vega­des exa­ge­ra­des, pro­vi­nents des de l’entorn de la roja, en què s’ana­lit­zen amb lupa les deci­si­ons que pren i també el que diu.

Ja en l’Euro­copa, dis­pu­tada l’estiu pas­sat, el pre­pa­ra­dor es va enfron­tar a múlti­ples debats, dels quals va sor­tir gua­nya­dor en la majo­ria, després de con­duir l’equip fins a semi­fi­nals, on va caure en els penals, en un par­tit en què va fer mèrits per gua­nyar, con­tra Itàlia, que va aca­bar sent cam­pi­ona. Ales­ho­res es va dis­cu­tir la con­vo­catòria de Laporte, que va aca­bar en l’onze del tor­neig; el pro­ta­go­nisme ator­gat a Sara­bia, Eric Gar­cia, Unai Simon i Fer­ran Tor­res, que van ser clau; el paper de Morata com a 9, que va aca­bar amb 3 gols sent el pit­xitxi del con­junt; també els galons que va donar a Pedri, esco­llit el millor jove del tor­neig, i la no con­vo­catòria de Ser­gio Ramos, que després, inèdit el curs següent per lesió amb el PSG, va que­dar palès que no estava en òpti­mes con­di­ci­ons físiques per dis­pu­tar la com­pe­tició.

Mal­grat tot, poc li va durar el crèdit a Lucho, que va tor­nar a des­fer­mar una cosa sem­blant a un ter­ratrèmol quan en la següent con­vo­catòria després de l’esmen­tat euro­peu, l’octu­bre del 2021, va citar Gavi, un ado­les­cent de 17 anys que només sumava 7 par­ti­ci­pa­ci­ons en el fut­bol pro­fes­si­o­nal amb el Barça. Era la fase final de la Nati­ons Lea­gue i tant en les semi­fi­nals com en la final Gavi va ser titu­lar, ren­dint a un nivell nota­ble i, un any després, és un fix, que ningú dis­cu­teix, tant al Barça com amb Espa­nya.

És clar, doncs, que Lucho no s’arruga en aques­tes cir­cumstàncies, al con­trari, hi va, xoca, i són innom­bra­bles també les situ­a­ci­ons de tensió que s’han produït en les rodes de premsa amb peri­o­dis­tes. No ha estat una excepció en aquest sen­tit el mun­dial, far­cit també de crítica envers la seva imatge. A les nor­mals dis­cus­si­ons de la llista de con­vo­cats, va seguir l’epi­sodi de Gayà, a qui un cop ja a Qatar va enviar cap a casa, amb un esquinç al tur­mell, que a València es va asse­gu­rar que no era tan greu. “Els doc­tors em van dir que era una lesió de quinze dies i que no podia jugar els dos pri­mers par­tits”, va defen­sar. No havia enge­gat encara ales­ho­res la copa del món, durant la dis­puta de la qual hi ha hagut fins i tot polèmica per temes extra­es­por­tius com ara que fes stre­a­mings dia­ris per Twitch o que escollís els colors de l’equi­pa­ment de l’equip en els enfron­ta­ments. “Ho he dema­nat al direc­tor espor­tiu (José Fran­cisco Molina) perquè al final te’n vas de les com­pe­ti­ci­ons jugant més de blanc que de ver­mell, i nosal­tres som la roja. He pre­gun­tat si es podia ges­ti­o­nar i juga­rem de ver­mell sen­cer els tres pri­mers par­tits”, va jus­ti­fi­car sobre una decisió a pri­ori sense gaire impacte, però que va aixe­car pol­se­guera. A part, però, menja la seva faceta de stre­a­mer, que tam­poc va agra­dar i va ser motiu de con­trovèrsia cons­tant. El tècnic va aga­far l’ino­fen­siu hàbit de par­lar amb els afi­ci­o­nats mit­jançant aquesta pla­ta­forma, en la qual res­po­nia a pre­gun­tes en un to molt més distès que el que acos­tuma a haver-hi en les con­ferències de premsa. “No tinc res con­tra la premsa, la meva relació serà la mateixa, inten­tar trac­tar-vos amb edu­cació i res­pecte”, va acla­rir. “Estic dis­fru­tant al màxim de la con­nexió amb l’afició. Obro el mòbil i em sur­ten cors per tot arreu. Pot­ser havia d’haver començat abans”, hi va afe­gir. Un dels punts que més se li va retreure, sobre­tot, és que fes els stre­a­mings a les vuit de la tarda, una hora en què cada dia es juga­ven par­tits del mun­dial. “Els par­tits que veiem són de grups de rivals amb què ens podem encre­uar si ens clas­si­fi­quem. No obs­tant això, ho fem amb pla­ta­for­mes que tin­guin càmera tàctica per ana­lit­zar totes les línies, ja que a la tele­visió hi ha pri­mers plans i la visió queda una mica super­fi­cial”, va expli­car al res­pecte el míster, que, òbvi­a­ment, líder d’un staff tècnic de la més estricta elit, tenia con­tro­lats els rivals.

Una altra cosa són els debats fut­bolístics, que també n’hi ha hagut, i dels quals, aquesta vegada, al con­trari del que sem­pre havia fet, no n’ha pogut sor­tir vic­toriós després de caure als vui­tens de final per penals con­tra el Mar­roc, un com­bi­nat que té 15 llocs per sota en el rànquing de la FIFA. Les der­ro­tes en el fut­bol acos­tu­men a tenir un nom i aquesta, la d’un equip del qual Luis Enri­que, sem­pre a pit des­co­bert, es va auto­pro­cla­mar com a “líder” i amb l’ambi­ent impe­rant en l’entorn, estava clar. Al tècnic se li està cri­ti­cant des de l’elecció dels xuta­dors de penals, pas­sant pels can­vis durant els par­tits, fins al model de joc. Deli­be­ra­ci­ons total­ment lícites, de fut­bol, però la rea­li­tat també és que, bàsica­ment, aquest con­junt no té prou nivell indi­vi­dual, hi vagi qui hi vagi, sigui qui sigui i jugui com jugui, per aspi­rar a gua­nyar un mun­dial. Sí que és cert que té prou nivell per superar el Mar­roc i que, si el xut de Sara­bia en l’últim sos­pir hagués entrat, no es par­la­ria de res d’això. Els detalls en aques­tes com­pe­ti­ci­ons son una cosa tan tòpica, com ver­da­dera. No obs­tant això, Lucho va mos­trar-se con­forme amb la versió oferta pels seus pupils en el tor­neig. “Estic més que satis­fet amb el meu equip, que ha exe­cu­tat a la per­fecció la meva idea de fut­bol. N’estic orgullós”, va dir dimarts després de la des­feta.

La con­tinuïtat

El que és indub­ta­ble és que, amb Luis Enri­que a la ban­queta, el com­bi­nat esta­tal, a banda de tenir un estil fut­bolístic recognos­ci­ble, que ara és en el focus en alguns llocs, ha obtin­gut bons resul­tats: en la Nati­ons Lea­gue 2020 va ser sub­campió; en l’Euro­copa 2020 va ser semi­fi­na­lista, i en la Nati­ons Lea­gue 2022 és a la Final Four que s’ha de dis­pu­tar. L’actu­ació en aquesta copa del món és la taca en una tra­jectòria que caldrà veure si ha arri­bat al seu final. L’asturià aca­bava con­tracte ara, després de la cita mun­di­a­lista, i s’haurà de veure si renova el vin­cle amb la Fede­ració Espa­nyola de Fut­bol. En els pròxims dies està pre­vist que la decisió sigui ofi­cial.

RAÓ

Fins al mundial, el tècnic havia sortit victoriós de tots els debats generats

BAGATGE

Amb Lucho, el combinat estatal va ser semifinalista en l’europeu passat
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)