En el tram final de la dècada dels quaranta, el Nàstic de Tarragona va viure uns anys gloriosos en la copa. En totes les seves participacions des del 1945 fins al 1949 van aconseguir arribar, com a mínim, als vuitens de final. Una fita que ara mateix no s’assoleix des del 2001, quan van ser molt a prop de fer saltar la sorpresa al Santiago Bernabéu contra un Madrid que va acabar demanant l’hora per l’expulsió d’Iker Casillas. Tornant a aquells temps, es recorda especialment la temporada 1946/47, quan els tarragonins, amb Juan José Nogués com a tècnic, van quedar a les portes de disputar la final després de perdre l’eliminatòria contra l’Espanyol, aleshores només una categoria per sobre. A partir del 49 es va iniciar una llarga travessia pel desert que va finalitzar amb l’arribada del segle XXI. Després de molts anys sense superar la fase prèvia d’aquesta competició, el Nàstic va aconseguir capgirar mínimament aquesta mala tendència. En les últimes dues dècades s’han classificat per a la fase final en cinc ocasions. L’última, el curs 2016/17, quan van caure en els setzens contra l’Alavés per un doble 3 a 0.

Després d’uns últims anys també grisos en aquesta competició, aquest dijous, contra l’Osasuna, els de Raül Agné faran història si assoleixen la victòria. No només aconseguiran el bitllet per als vuitens de final 21 anys després, sinó que per primera vegada en tota la seva història hauran guanyat dos rivals de més categoria en una mateixa edició de la copa. De fet, en totes les seves participacions anteriors només han sortit victoriosos en cinc ocasions quan s’han enfrontat amb un rival de categoria superior (1945/46, Hèrcules; 1979/80, Barça; 1983/84, Espanyol; 2004/05, Saragossa, i 2022/23, Màlaga).

Després de vèncer el Racing Rioja i el Màlaga, els tarragonins volen continuar engrandint la història d’aquest club. En una temporada en què l’objectiu principal és el play-off d’ascens, ara no poden deixar de banda la copa, un regal per als equips més modestos, ja que els permet somiar i enfrontar-se amb rivals de més pes. Aquest cop, al davant es trobaran un equip sempre difícil de superar, però s’hi ha de creure. El matx es disputarà al Nou Estadi davant tota la seva afició, i la gran arrencada de curs al seu feu convida a somiar. Dels nou partits a casa, només n’han perdut dos, contra el Sabadell i l’Intercity.

El Nàstic podria reproduir els passos d’aquells anys gloriosos. És a una victòria de continuar fent història i de dotar aquest equip de molta moral.