Si l’Olot vol aconseguir la permanència, haurà de fer una segona volta per emmarcar. Això ja era clar abans del partit d’ahir contra el Prat, el darrer de la primera volta, però després d’empatar a casa contra els potablava la situació dels olotins encara és més delicada, sobretot perquè van deixar escapar l’oportunitat una vegada més de guanyar contra un rival directe. I, és clar, a còpia d’empats els olotins no podran sortir del pou, però de moment no arriba res més, ja que el balanç amb Jonathan Risueño a la banqueta és de quatre empats i tres derrotes.

La primera part de l’Olot va ser força fluixa. En un mal inici, en què el Prat va ser dominador i va tancar el rival al seu camp, els olotins van rebre un cop dur d’assimilar, ja que quan només s’havien jugat vuit minuts Elhadji va marcar el 0-1 en un servei de córner. El gol va deixar molt tocats els olotins, que durant la primera part van recordar l’equip completament inofensiu que tantes vegades s’havia vist amb Manix Mandiola. De fet, l’únic xut a porteria va arribar en el minut 45, d’Ot Serrano, i el va blocar Craviotto sense problemes.

En la segona part, la història va ser completament diferent. Des del xiulet inicial, els de Jonathan Risueño van sortir amb una marxa més i van iniciar una allau d’ocasions. Les primeres, en accions a pilota aturada, amb dues rematades de Castells que no van acabar amb gol per ben poc. Després, amb arribades per la banda. En la primera, Xumetra no va poder marcar de cap, però en la segona Ernest Forgas sí que va trobar el premi de l’empat després d’una bona jugada de Bigas per la banda i una centrada encara millor, que va permetre al punta marcar gairebé des de l’àrea petita amb l’interior del peu (64’).

L’Olot havia fet el més difícil, reaccionar i empatar el partit. I també va saber mantenir la inèrcia i buscar el gol que capgirés el resultat. Va estar a punt de trobar-lo, sobretot en un xut de falta directa de Xumetra que va obligar Craviotto a treure una mà espectacular per evitar el gol (71’). Fins al final els olotins no es van rendir i no van deixar d’atacar, cada vegada pagant més el desgast, però no van trobar el gol i van haver de lamentar no haver sortit amb la mateixa voluntat en la primera part.