Vaig llegir els resultats i ho vaig entendre. Vam ser de molt la candidatura menys votada i ja sabíem que seria així. El que era un èxit és que una candidatura sense pressupost i d’un president d’un club qualsevol pogués entrar al circ, mai millor dit, de les votacions per jugar la partida amb els grans. Malgrat tot, el que crec és que és una nova oportunitat, perquè les votacions funcionen d’una manera que el que treu un vot més que el segon no depèn de ningú més. Això en qualsevol parlament del món la candidatura més votada hauria estat en inferioritat. En el futbol no es fa aquesta missió. Hem entès el resultat i també he entès el TCE, que ha dit que s’han de repetir les votacions, de manera que jo no decideixo si em presento o no. Ja m’havia presentat. Malauradament no es podrà fer perquè hi ha una candidatura que han rebentat i que no hi podrà ser.

El que té ser independent és que no hem estat ni amb els recursos per repetir les eleccions ni en un submarí de Soteras com deien alguns mitjans teledirigits. Si ho haguéssim sigut gairebé li espatllem les eleccions, perquè li va anar de pocs vots i algú de la nostra candidatura hauria entrat a la junta, cosa que no ha passat. En aquests nou mesos el que sí que s’ha fet és referendar-se que el que dèiem era veritat. Jo ho he viscut amb molta calma i pensava que no es donaria la repetició de les eleccions. Ha estat un salt mortal, perquè han passat moltes coses en les últimes setmanes.

És qui va posar el recurs per les irregularitats. És un rival, però trobo que si no es pot presentar, l’esperit de la sentència del TCE no té cap sentit. Si s’han de repetir les votacions i hi ha deu persones que són trànsfugues d’una candidatura cap a l’altra públicament... Si parléssim de política o en un altre lloc del món això seria un escàndol. Em sembla escandalós. Sembla que ja estigués preparat, i no es pot entendre.

No. Imagino que nosaltres no condicionem. Hem estat molt tranquils i hi ha hagut molta gent que s’ha interessat per saber si ens presentàvem. Ens diuen que no hem dit res, però és que no hem de dir res. Ja hi érem. Mediàticament sou pocs els mitjans que heu estat objectius i ens heu tractat com a qualsevol altre. Malauradament en el periodisme costa no prendre partit i menystenir algú. Dins aquest menyspreu potser ningú ha pensat en nosaltres, i millor, perquè no ho hauríem fet perquè el TCE ha dit que s’havien de repetir només les votacions.

Talavera va fer un comunicat dient que quan s’havia de signar el pacte va arribar Isern amb Subies, i que ningú ho ha negat és evident.

El que hauria de passar és que l’endemà, qui guanyi les eleccions ha de ser gent valenta. Alguns han de fer un pas al costat i altres un pas endavant. Jo tinc vergonya aliena, però també hi estic participant. Quan ho veiem en perspectiva el que no pot ser és que la FCF continuï en aquesta dinàmica.

Si parlem de programa, els altres candidats ens han agafat coses de nosaltres, tots. Nosaltres som els que parlàvem de programa i de coses de futbol. S’ha de ser generós. Jo espero que el dia 14 qui guanyi les eleccions truqui als altres, fins i tot als que malauradament no es podran presentar. En definitiva, que entengui, qui guanyi, que això és com una mena de parlament i que qui guanyi no pot governar només per la seva part. Si no entén això qui guanyi, continuarem igual.

Sí, ho repeteixo, i és una cosa que nosaltres ho hem anat dient. No sé qui serà el vencedor, però qui guanyi haurà de ser valent i deixar la supèrbia.

No em fa patir, però seria fins i tot normal. Imagino que hi haurà vot útil i hi haurà vot de càstig, i el millor vot de càstig és no anar a votar.

No, soc franc i vaig molt en clau política. Nosaltres podríem ser un partit clau si hi hagués un parlament, i encara més ara amb només tres candidatures. En aquest cas podríem equilibrar, per molt que fóssim petits, i aportar seny en tot, però he de ser clar. És claríssim que no. Pot passar de tot, i ens podem trobar que tregui la meitat dels vots que al maig per les abstencions o potser hi haurà gent que apliqui el vot de càstig a Soteras i a Isern votant-me a mi, però això serà circumstancial. El centre d’atenció serà qui guanyi, i el que a mi m’agradaria després és el que comentava abans.

És una bona pregunta [riu]. Qualsevol dels altres dos no sé si sortirien per la tangent com faré jo o dirien que em votarien a mi. Com que la nostra candidatura estarà allà, jo em votaré a mi mateix perquè des del principi m’ho he cregut i he volgut ser el primer que sent un president de club petit pugui aglutinar gent del futbol i formar una candidatura per defensar el futbol territorial català. Espero que a partir d’ara vingui més gent així darrere meu, i que sigui algú amb més força.