Aquesta temporada, l’afició blanc-i-blava no guanya per ensurts. Bé, ni aquesta temporada ni l’anterior, i és que des que l’equip va tornar a pujar a primera no acaba de trobar el seu lloc en la màxima categoria. Ningú no vol tornar a sentir parlar del fantasma del descens, però l’amenaça que volta Cornellà no marxa mai. És com aquells núvols grisos preparats per descarregar una forta tempesta i que, de cop, el vent s’emporta per tornar-los a acostar en la previsió del temps per a la setmana següent.

L’Espanyol viu un déjà-vu permanent, una situació que de tant repetir-se perd la seva capacitat màxima d’impacte i, per contra, engega l’anestèsia, tal com denunciava l’artista Andy Warhol en les seves obres. Si al principi la sensació era de neguit constant, a poc a poc això es va diluint per deixar pas a la desil·lusió, la pèrdua de l’esperança, un acte més perillós que la derrota.

Fins dissabte, els periquitos tenien força gent al davant en la fila per adquirir els bitllets cap a segona, ja que, gràcies a les dues victòries obtingudes contra l’Elx i el Mallorca, l’equip se situava a tres punts del descens, però diumenge va avançar posicions i, de nou, veu la taquilla de més a prop. De poc va servir el gol de Braithwaite en el minut 87 per salvar el resultat perquè la imatge que l’equip havia ofert durant tot el partit al José Zorrilla havia estat decebedora.

Això suma una altra oportunitat perduda, l’enèsima, per deixar de respirar amb l’aigua al coll, justament en un moment delicat de la temporada, quan només queda un terç per arribar a la fi i, a més, la pròxima jornada toca la visita al Santiago Bernabéu. Els blanc-i-blaus són dotzens amb 27 punts, a tan sols dos de l’esglaó que indica el camí a l’infern, que a hores d’ara ocupa l’Almeria.