Tot era goig i felicitat el dia que el Real Madrid va presentar Eden Hazard. Era el 13 de juny del 2019, quan Florentino Pérez, cofoi, rebia el que, sense cap mena de dubte, era un dels millors futbolistes del planeta. “Feia temps que volia pronunciar aquestes paraules: avui donem la benvinguda a un dels millors jugadors del món. Eden, ja ets on volies ser”, va dir el president del club blanc. “Ve a formar part d’aquest equip un jugador meravellós, diferent, capaç de convertir el futbol en una cosa apassionant i sorprenent”, va afegir el jerarca madridista, que, per ell, va pagar al Chelsea una morterada, 160 milions d’euros. I és que Florentino buscava amb el fitxatge del belga un cop d’efecte, després d’un curs dolentíssim (2018/19), el primer sense Cristiano Ronaldo, en què fins a tres entrenadors –Julen Lopetegui, Santiago Solari i Zinédine Zidane– van passar per la banqueta i amb fracassos en la Champions i la copa i un tercer lloc en la lliga. A Hazard li van entregar el 7, un número emblemàtic en la casa blanca abans propietat de llegendes com el mateix Cristiano, Raúl, Butragueño, Juanito, Kopa o Amancio i també un projecte, que havia de girar al seu voltant, però les expectatives generades han quedat lluny, molt lluny de la realitat. El seu pas pel Madrid, amb qui té contracte fins al juny del 2024, ha estat desastrós.

I és que en quatre temporades no ha aconseguit ni assemblar-se una mica a aquell que durant una dècada va dominar la Premier League. La seva arribada baix de forma li va hipotecar l’adaptació, ja no va ser prometedora, i tot plegat es va acabar d’esguerrar amb una lesió al turmell, de la qual ha hagut de ser intervingut en diverses ocasions i el va llastar fins al punt de convertir-se en una peça testimonial. En la primera (2019/20), va tenir 14 titularitats a la lliga; en la segona (20/21), només set; en la tercera (21/22) també set; i en la quarta, la present (22/23), només una. De fet aquesta campanya, en totes les competicions, només ha disputat set partits i suma un gol. Per a Carlo Ancelotti, no compta en absolut. “Trobo a faltar jugar, estar al camp, sentir-me important. Veurem si puc jugar a final de temporada”, va dir aquesta setmana el futbolista de 32 anys a la televisió belga RTBF, en què va parlar també de la relació que manté amb el tècnic. “Hi ha respecte entre nosaltres però no diré que ens parlem, perquè no ens parlem”, va revelar el jugador. “Hazard ha estat molt honest. No parlem gaire, no parlo gaire amb ell. És la veritat”, va respondre Ancelotti en roda de premsa. “Però encara que no parlem gaire i encara que no jugui gaire, em respecta. I jo el respecto a ell”, va cloure l’italià, que no alinea el belga des del 3 de gener, en la copa al camp del Cacereño (0-1) de segona RFEF en un partit en què va ser titular i el va substituir en el minut 68 amb 0-0 en el marcador. Res fa pensar, doncs, que avui en el clàssic jugui algun minut i continuarà sense haver participat en cap Barça-Madrid.

A Hazard, l’han avançat i ja no té lloc. Ni opcions té ja de competir-lo perquè l’home a qui li hauria d’arrabassar és Vinícius. El brasiler és també un dels motius de l’eclipsi del belga. Van reunir-se pràcticament a la vegada, ja que Vinícius va combinar en el seu primer curs (2018/19) el filial amb el primer equip, al qual no va promocionar definitivament fins al següent (19/20), quan Hazard va incorporar-se al conjunt blanc. Els seus camins han anat des d’aleshores per direccions molt diferents, els papers s’han intercanviat i Vinícius ha anat escalant fins a convertir-se en aquella estrella que havia de ser Hazard.