La temporada és magnífica. Més que per les xifres, per les sensacions que hem tingut. Hi ha hagut molts canvis en l’equip respecte a l’any passat, i hem anat de menys a més. De portes enfora hi havia dubtes, però gràcies al valor humà i esportiu de la plantilla, amb molta paciència i treball, hem fet una temporada de notable alt.

Aquest gran grup és el que ha fet possible arribar on hem arribat. Els veterans han acollit els joves i les noves incorporacions, facilitant un entorn el màxim d’agradable per al desenvolupament esportiu i humà. El gran patrimoni que té ara mateix el Peralada és el vestidor, amb l’equip tècnic inclòs, cosa que ens ha fet superar els mals moments i ens ha permès mantenir la flama viva fins a l’últim moment.

Una mica de disgust. No podem lamentar-nos de no haver quedat quarts o tercers, la nostra regularitat ha decidit que havíem d’acabar cinquens. Pel format de la lligueta d’ascens pot ser un desavantatge, ja que la categoria està molt igualada i qualsevol eliminatòria pot anar a la pròrroga, però nosaltres estem concentrats a ser competitius en el pròxim enfrontament a 180 minuts contra el Sant Andreu.

Per la igualtat de la lliga. Per exemple, el Sants, que ha acabat cuer, va ser el primer a guanyar l’Europa, que ha estat el campió merescudament. A un partit, tots els rivals eren competitius i tenien les seves possibilitats de guanyar. S’ha de valorar molt la regularitat que hem tingut, arribant a estar vuit partits seguits sense perdre.

Molt complicat, però també ho serà per a ells. És un equip que no ha sigut campió per un minut, ja que anava guanyant 1-0 fins al final en el partit decisiu contra l’Europa. No han tornat a guanyar pel cop moral que això els ha suposat. És un equip històric del futbol català molt ben treballat, molt equilibrat, amb molt bones individualitats i molt contundent a les àrees. No crec que sigui decisiu el factor camp a favor seu.

Avui dia tot està molt estudiat, però el futbol és màgic. Hi haurà canvis respecte als partits de la fase regular perquè el Peralada d’avui no s’assembla en res amb el de la primera volta. A la tornada, que vam empatar, vam fer un dels millor partits de la temporada perquè la idea de joc ja començava a estar consolidada. Farem les coses que ens han portat fins aquí i les intentarem potenciar, però no tenim por d’encarar aquest repte.

Hem d’anar pas a pas, i ara toca el Sant Andreu. No ens hem parat a pensar en això, i el San Cristóbal i l’Hospitalet són dos grans equips amb estils i terrenys de joc molt diferents i grans jugadors. Tant de bo d’aquí a quinze dies ens hàgim de plantejar contra qui ens toca.