Carlo Ance­lotti va gua­nyar la copa d’Itàlia amb el Milan l’any 2003, va aixe­car la FA Cup amb el Chel­sea el 2010 i ahir a La Car­tuja va con­que­rir la seva segona copa amb el Real Madrid, el seu desè títol com a entre­na­dor del club blanc. Con­fort per a Flo­ren­tino i llàgri­mes a Pam­plona. El Madrid va frus­trar el somni de l’Osa­suna de gua­nyar el seu pri­mer títol de la història. L’equip navarrès havia per­dut ja la final de copa del 2005 i ahir a Sevi­lla el fut­bol tam­poc va pre­miar un equip amb iden­ti­tat i ànima que queda de nou a les por­tes de la glòria. Merei­xia un millor destí l’Osa­suna i també Jagoba Arra­sate. Vintè títol de copa per a un Madrid que dimarts té la seva gran bata­lla de veri­tat con­tra el Manc­hes­ter City de Pep. La copa és un botí menor. Després d’haver per­dut la super­copa con­tra el Barça i sense pos­si­bi­li­tats en la lliga, si el Madrid no aixeca la Cham­pi­ons, la copa no ser­virà de con­sol.

Vinícius va ser pro­ta­go­nista. Xou i circ. Per a bé i per a mal. Dese­qui­li­brant en els dos gols del Madrid i acti­tud de nen mal­criat en tota la resta. Es va bara­llar amb Mon­cayola, amb David García i amb mig Osa­suna. Lucas Vázquez va sor­tir de la ban­queta per cal­mar-lo en la pri­mera part i abans de començar el segon temps les càmeres van cap­tar també com Ance­lotti li dema­nava seny. Com un pare acon­se­llant un fill. Però en aquest cas, el fill ha sor­tit rebel. Vinícius irrita. Va encen­dre els afi­ci­o­nats de l’Osa­suna i va tenir cons­tants des­con­si­de­ra­ci­ons cap a Sánchez Martínez.

Fut­bolísti­ca­ment Vinícius va ser el fac­tor deter­mi­nant. Rodrygo hi va posar els gols, però Vinícius hi va posar el dese­qui­li­bri. Va ser un mal­son per a Mon­cayola i Rubén Peña en aque­lla banda. En el pri­mer gol va mar­xar de tots dos abans de rega­lar el gol a Rodrygo Goes i en el segon també va mar­xar de tot­hom. Va tenir for­tuna el Madrid en el 2-1 perquè l’Osa­suna no va encer­tar en el refús i el xut de Val­verde, després d’algun rebot, va caure als peus d’un Rodrygo que va tor­nar a defi­nir amb encert davant Ser­gio Her­rera. L’Osa­suna va tenir una fuita en la banda dreta i la tar­geta a Mon­cayola en el minut 21 encara el va con­di­ci­o­nar més.

El gol de Lucas Torró amb un gran xut ras des de fora de l’àrea, que empa­tava momentània­ment la final, va des­per­tar de nou la fe de l’Osa­suna. Va tenir els seus moments. Abde hau­ria pogut mar­car en el pri­mer temps després de robar-li la car­tera a Militão i Kike Barja també hau­ria pogut mar­car en l’afe­git, però en tots dos casos va aparèixer Car­va­jal al res­cat per evi­tar dos gols can­tats. Aquest cop el tren per a l’Osa­suna passa de llarg. Amor propi sense premi.