La veri­tat és que sí. Es va viure una festa que he vis­cut en poques oca­si­ons, i això que porto molts anys en el pri­mer equip. Fa temps que ho dic: a Sant Sadurní s’està tor­nant a viure l’hoquei com s’havia vis­cut anys enrere. I això és una festa per al club, per al poble i per a la gent que estima el Noia. Va ser molt bonic gau­dir del moment amb tota la gent del pavelló, sobre­tot de la cana­lla que juga al Noia i que algun dia estarà al pri­mer equip. M’hi sento molt iden­ti­fi­cat perquè en el seu moment jo era un d’ells. I això ho fa més espe­cial. El vin­cle, el sen­ti­ment de club i de poble, ho fa tot molt més espe­cial.

Tinc els pri­mers records del 1997 i el 1998, de la copa, la copa de la CERS, amb juga­dors com Pere Varias o Xavi Caldú, que van ser els meus ídols. Després vaig tenir la sort que Varias m’entrenés. També recordo l’Oriol Bar­galló de por­ter, que va ser entre­na­dor meu a la base. També he tin­gut la sort de poder jugar amb ells. Al final, la gràcia d’un club entre come­tes de poble petit, però que som molt grans, és que pots arri­bar a jugar amb els teus ídols.

Crec que no vam tenir temps ni de pen­sar que ja ho teníem fet. Si no ho recordo mala­ment, des de la cen­trada ini­cial ens fan el 4-3 i en l’acció poste­rior ens xiu­len el penal. No va ser excés de con­fiança, sinó que el rival que teníem al davant té un poten­cial increïble. Això dona més mèrit al que vam fer.

Com a juga­dor vols gua­nyar cada par­tit i arri­bar al més lluny pos­si­ble. Quan mires enrere i veus el que hem fet aquesta tem­po­rada en la lliga euro­pea, ha estat bru­tal. Sig­ni­fica molt. Estem com­pe­tint con­tra els millors equips d’Europa i del món i amb molts menys recur­sos que els que tenen ells, tot i que és cert que hi dedi­quem les matei­xes hores i fins i tot tenim mol­tes més ganes que ells.

Nosal­tres estem superor­gu­llo­sos del que hem fet però no ens volem que­dar aquí. Sabem que som a un par­tit de dis­pu­tar una final euro­pea i que ens enfron­tem al Bar­ce­los, un equip con­tra el qual hem empa­tat tant a casa seva com a l’Ate­neu. Ells són els favo­rits, però és un par­tit obert i tenim molt a dir.

A aques­tes altu­res, triar-ne un és com­pli­cat. És cert que el Porto i el Ben­fica són segu­ra­ment dos dels clubs més grans de Por­tu­gal, però té un equipàs, una gran plan­ti­lla i és un club històric i segur que ens ho posarà molt com­pli­cat.

No n’hem jugat mol­tes, però n’hem jugat i aquests par­tits es deci­dei­xen per petits detalls. Som un equip molt tre­ba­llat amb una bar­reja d’experiència i joven­tut. Sabem que si allar­guem els par­tits i arri­bem vius als últims minuts, tenim mol­tes pos­si­bi­li­tats.

Sobre el paper, quan va començar la com­pe­tició, els favo­rits eren el Barça i el Ben­fica. El Barça ha fet una mala lliga euro­pea i el favo­rit ara és el Ben­fica, tot i que té un derbi molt com­pli­cat con­tra el Porto en les semi­fi­nals.

Crec que no. Va ser molt igua­lat i ens posem amb 3-2 en l’últim minut i ens fan dos gols ata­cant sense por­ter. Vam fer una pri­mera part molt seri­osa i molt bona. En la segona, deci­si­ons arbi­trals en què no vull entrar, ens tre­uen del par­tit.

Sí, són coses que tenim molt estu­di­a­des. Cada juga­dor sap on s’ha de posar. Fa temps que juguem junts i som capaços de tro­bar alter­na­ti­ves al sis­tema mar­cat i això ens fa molt peri­llo­sos. També influ­eix molt tant per l’equip que està ata­cant com pel que s’està defen­sant perquè li entren dub­tes.

Sí. Sem­pre els intento expli­car que dis­fru­tin del moment i que gau­dei­xin del que estem fent perquè no sabrem quan ho podrem tor­nar a viure. Porto molt anys aquí i de situ­a­ci­ons com l’actual n’he vis­cut ben poques i de vega­des no les apro­fi­tes prou quan les tens. En el seu dia m’ho expli­ca­ven a mi i jo intento tras­lla­dar el mateix mis­satge.

Sí, i penso que l’hoquei no ha estat just amb el Noia. Hem com­pe­tit molt bé però pot­ser ens ha fal­tat una miqueta de sort en moments clau per poder tenir algun títol més.

Sim­bo­litza molt més del que sem­bla i ens vam empor­tar un títol molt més gran, que Sant Sadurní va tor­nar a viure la passió per l’hoquei. Tot­hom t’atu­rava pel car­rer. Aquest any ho hem arros­se­gat i això és vital per al poble i per al Noia i és xulíssim.

I més ara que ha que­dat eli­mi­nat de la lliga euro­pea i que no va gua­nyar la copa. Això el fa encara més perillós. Té més temps per pre­pa­rar-se.

No m’ha agra­dat mai fer con­trac­tes llargs perquè ja tinc una edat i tinc una res­pon­sa­bi­li­tat com a capità. Intento ser útil i si crec que puc con­ti­nuar un any més, doncs així serà.

En un esport d’equip hi ha d’haver juga­dors que des­ta­quin i d’altres que tre­ba­llin perquè aquests puguin des­ta­car. Con­si­dero que soc un d’aquests juga­dors que fan la feina bruta com molts altres com­panys.

No es tracta que et reco­ne­guin. Es tracta que esti­guis a gust amb tu mateix. Fas les coses perquè les sents i t’impor­ten. Quan ets capità el que bus­ques és que tots els teus com­panys esti­guin al màxim de bé pos­si­ble i pot­ser dei­xes el teu ego apar­tat.

Sem­pre dic el mateix: és un dels meus ídols de petit i he tin­gut la sort de jugar amb ell les últi­mes tem­po­ra­des. He après molt. Ens ha ense­nyat moltíssi­mes coses i el dia a dia amb ell és espec­ta­cu­lar. Són aques­tes coses que et dona l’hoquei de poder con­viure amb una lle­genda.