La reina d’Àfrica de l’última dècada vol explo­tar de nou, dei­xar enrere les molèsties i jugar. Asi­sat Osho­ala ha arri­bat al cim més alt a còpia de lluita i esforç. Si ja és com­pli­cat ser dona i jugar a fut­bol –cada vegada menys, però encara hi ha mol­tes tra­ves–, el camí és més difícil en un con­ti­nent com l’africà, on els drets de les dones estan molt més limi­tats que en altres parts del món. Ara ella és un exem­ple per a les nenes. Ha acon­se­guit arri­bar al fut­bol pro­fes­si­o­nal i gua­nyar els títols més impor­tants, a més de dis­pu­tar la com­pe­tició més impor­tant del món repre­sen­tant el seu país.

Osho­ala també es va tro­bar amb obs­ta­cles, fins i tot dins la seva família. Els seus pares no volien que jugués a fut­bol –cap esport estava ben vist per a una noia–, però un tor­neig ho va can­viar tot. Va ser el mun­dial sub-20 de l’any 2014 dis­pu­tat al Canadà. Allà, Nigèria va arri­bar a la final, on va per­dre con­tra Ale­ma­nya. La davan­tera blau­grana, que lla­vors tenia 19 anys, va des­pun­tar per damunt de la resta. Va ser ele­gida millor juga­dora del tor­neig, a més de ser la màxima gole­ja­dora, amb set gols. “El mun­dial del 2014 va can­viar tota la història. Després d’aquell tor­neig, el meu pare em va pre­gun­tar si real­ment m’agra­da­ria ser pro­fes­si­o­nal. Em mirava i estava orgullós de mi i del talent que tenia. No volia que el des­a­pro­fités.” Ho expli­cava Osho­ala en una entre­vista a la FIFA. I no ho va fer. El Liver­pool i l’Arse­nal van ser el tram­polí previ a arri­bar al Barça. En el camí s’ha pro­cla­mat millor juga­dora d’Àfrica els anys 2014, 2016, 2017, 2019 i 2022, a més de ser ele­gida la millor fut­bo­lista afri­cana de la dècada. També ha sumat infi­ni­tat de títols col·lec­tius ves­tida de blau­grana i ella hi ha col·labo­rat fent-se un fart de mar­car gols, espe­ci­al­ment en les com­pe­ti­ci­ons esta­tals.

Uns gols que la selecció neces­sita. Les superàligues han dis­pu­tat tots els mun­di­als fins ara. El seu millor resul­tat és arri­bar als quarts de final de l’any 1999. Aquest cop i el 2019, en què van jugar els vui­tens, són les úniques oca­si­ons en què han superat la fase de grups. No volen tor­nar a que­dar-se aquí. El 0-0 del debut obliga a la victòria davant Austràlia. La blau­grana, dubte per un cop rebut con­tra Canadà, no vol tenir una espina com la de la final d’Eind­ho­ven, en què no va poder jugar per lesió. Vol aixe­car el vol i con­ti­nuar el seu tra­jecte a Oce­a­nia.