És evident que aquelles actuacions no representen el món de l’esport. Són fets condemnables i, de fet, des de la institució així ho vam fer des del primer moment a través del mateix president. Des de l’esport som molt conscients que els valors del nostre sector comencen per l’ètica i el respecte, i allò ni de bon tros era referent del que representem les nostres entitats, ni les nostres esportistes, ni les directives i directius de l’esport en general.

Segurament haurien pogut ser més àgils en la reacció, però finalment es van prendre les decisions que s’havien de prendre i es van demanar les responsabilitats que calia assumir. El principal implicat, l’expresident de la Federació Espanyola de Futbol, ha tardat uns dies, però ha dimitit i les ha assumit.

La junta directiva de la Federació Catalana de Futbol, finalment, va emetre un comunicat en què es pronunciava i condemnava –com tots creiem que s’havien de condemnar– els fets, i crec que el govern no havia d’immiscir-se en la vida associativa d’una entitat del país, que respon davant els seus clubs i que, com qualsevol altra associació o entitat privada, respon davant els seus associats. És un principi de la carta olímpica. Les no intromissions dels poders polítics en el món de l’esport. El cas Rubiales ha posat de manifest la importància de l’esport per generar canvi i transformació, i el govern ens ha de donar més suport en això. Ajudem a establir protocols de gestió ètica i responsable en les nostres entitats, i aquí el govern va retirar el finançament. Aprofitem per demanar que pot tornar-nos a acompanyar en això i recuperar programes que generen canvi i situen l’esport on creiem que ha de ser.

De masclisme a l’esport n’hi ha tant com a la resta de la societat. És cert que l’esport ve d’uns orígens que era dissenyat, pensat i practicat per homes. Així que tota la part de transformació cap a la igualtat i l’accés de les dones ha estat un gran esforç i una gran tasca que hem aconseguit. El futbol ens ha ajudat a fer passes de gegant. L’encaix mediàtic que té el futbol no el tenen la resta d’esports, i qualsevol avenç seu ajudarà molt la resta a aconseguir aquesta transformació. Visibilitzar, generar referents i fer veure que és un espai per a les dones ens ajuda a avançar.

Jo crec que sí. Fa molt temps que estem conscienciades. L’esport femení no comença amb l’Alèxia Putellas, comença molt abans. El 20% de les llicències d’esportistes de Catalunya són de noies i dones. Cinc anys enrere el percentatge era del 12%. Hem anat creixent exponencialment i crec que estem en una línia encertada.

Deures, i amb l’ambició d’aconseguir-ho. El que fem des de la UFEC és el reflex del que fan les federacions i els seus clubs. Nosaltres vam arrencar programes com el WESE (Women Executive Sport Education), un espai de tècnica de lideratge per a directives que té per objectiu generar una xarxa de poder femení en el sector esportiu. També tenim un projecte europeu en què nosaltres som els líders, i que va començar l’últim trimestre del 2022 amb col·laboradors a la resta d’Europa per generar eines amb les quals la bretxa entre practicants d’esport femení vagi disminuint. Ara tenim la segona edició del Congrés Internacional de l’Esport Femení, en què es posen a debat i es coneixen bones pràctiques d’entitats, esportistes, referents en el món de l’esport de molts sectors diversos. Des de la UFEC acompanyem les nostres entitats per a la implementació del compliment normatiu i tota la part de protocol d’assetjament i contra la discriminació.

Sí, tenen una doble lluita. Aquí les institucions tenim la responsabilitat de poder-les acompanyar i que les seves peticions es converteixin en una realitat, tot encaminat a millorar la pràctica i l’accés de les dones i les noies en l’esport.

Des de la UFEC, acompanyant qualsevol entitat. Les mateixes federacions han llançat campanyes com per exemple Orgullosa, de la FCF, que va posar a disposició dels clubs recursos econòmics. També la de la federació d’handbol, que té tot un programa i un projecte d’igualtat i promoció de l’handbol femení, o la del bàsquet, amb Demana canvi. Des de la nostra vessant multiesportiva, aquest lideratge de projectes europeus, d’espais per a les dones directives i xarxes de poder, ajuda a generar visibilitat i referents.

És un congrés de caire internacional en què volem que es posin a debat els principals reptes de la igualtat i l’esport femení en el sector esportiu en un vessant 360 per conèixer punts de vista i bones pràctiques que, compartides, segur que ens fan créixer i millorar. Les convidades al congrés són referents, com la Lourdes Mohedano, l’Amaya Valdemoro, la Gemma Mengual, la Carlota Planas o l’Anna Lewandowska. Dones de primer nivell que cal escoltar per aprendre molt d’elles. En acabar el congrés, donarem uns premis que reconeixen trajectòries i projectes vitals de dones referents en el nostre sector. Aquestes ens ajudaran a posar el punt final a aquesta jornada que ha vingut per quedar-se perquè ha demostrat que genera interès i dinàmica de canvi.