L’Olot va superar amb patiment però també prou solvència l’Europa i es va guanyar el dret de jugar la primera final de la copa Catalunya de la seva història. Dues dianes en moments clau de Pedro del Campo, al llindar del descans (41’), i de Terma, tot just començar el segon acte (47’), van deixar estabornit a un conjunt escapulat que no va poder reaccionar de cap manera.

L’Europa, amb ganes de revalidar el títol que va guanyar nou anys enrere, no va tardar a avisar. En els primers 10 minuts Batalla ser providencial per aguantar el 0-0 al marcador. La tensió no va faltar en una cita com la d’ahir. Dólera que demanava la groga per una acció dels escapulats, va veure com l’àrbitre la treia, però mirant-lo a ell, al cap de només 20 minuts de joc. A la mitja hora de partit va arribar la més clara per l’Olot. Urri recuperava i la feia arribar a Terma, que la deixava de cara a Forés i, amb un xut mossegadíssim, tant que va rebotar al pal curt, va acabar a les mans de Vito. Els barcelonins no van trigar a tornar a avisar. Gol de Michael que l’àrbitre de seguida va veure en fora de joc. Sicu va voler fer patir Batalla amb un parell d’ocasions i Aliaga es va sumar al malson del porter olotí. Però els de Dólera no van abaixar el cap es van fer els amos dels últims minuts de la primera meitat. Urri va fer un avís de cortesia previ al gol. I un minut després arribava la diana. Uri recupera a mig camp i, superant fins a tres europeistes, arriba per banda dreta a la línia de fons. Amb un centre molt passat, Urri descarregava i Pedro rematava, però Vito la treia, no prou, però, perquè Pedro hi tornava i els olotins obrien el marcador. Tres minuts d’igualtat i cap al vestidor.

A la segona meitat els de Dólera van sortir encara més endollats i van voler patir poc. Centrada d’Urri que Marc Mas perfeccionava i Terma, amb una punteta, s’anticipava al porter escapulat. L’Olot ampliava distància però el ritme al Nou Sardenya no afluixava. Vito comença a patir més que Batalla, però ni a la grada ni al camp els europeistes es rendeixen. Els últims minuts es va rebaixar la tensió al camp, però no a la banqueta de Dólera. Sense grans ensurts pels olotins, l’àrbitre va xiular el final, i l’Olot va superar la segona cita d’una setmana frenètica per als de la Garrotxa.