La primera fa més gràcia

L’Olot va superar amb pati­ment però també prou solvència l’Europa i es va gua­nyar el dret de jugar la pri­mera final de la copa Cata­lu­nya de la seva història. Dues dia­nes en moments clau de Pedro del Campo, al llin­dar del des­cans (41’), i de Terma, tot just començar el segon acte (47’), van dei­xar esta­bor­nit a un con­junt esca­pu­lat que no va poder reac­ci­o­nar de cap manera.

L’Europa, amb ganes de reva­li­dar el títol que va gua­nyar nou anys enrere, no va tar­dar a avi­sar. En els pri­mers 10 minuts Bata­lla ser pro­vi­den­cial per aguan­tar el 0-0 al mar­ca­dor. La tensió no va fal­tar en una cita com la d’ahir. Dólera que dema­nava la groga per una acció dels esca­pu­lats, va veure com l’àrbi­tre la treia, però mirant-lo a ell, al cap de només 20 minuts de joc. A la mitja hora de par­tit va arri­bar la més clara per l’Olot. Urri recu­pe­rava i la feia arri­bar a Terma, que la dei­xava de cara a Forés i, amb un xut mos­se­gadíssim, tant que va rebo­tar al pal curt, va aca­bar a les mans de Vito. Els bar­ce­lo­nins no van tri­gar a tor­nar a avi­sar. Gol de Mic­hael que l’àrbi­tre de seguida va veure en fora de joc. Sicu va voler fer patir Bata­lla amb un parell d’oca­si­ons i Ali­aga es va sumar al mal­son del por­ter olotí. Però els de Dólera no van abai­xar el cap es van fer els amos dels últims minuts de la pri­mera mei­tat. Urri va fer un avís de cor­te­sia previ al gol. I un minut després arri­bava la diana. Uri recu­pera a mig camp i, superant fins a tres euro­peis­tes, arriba per banda dreta a la línia de fons. Amb un cen­tre molt pas­sat, Urri des­car­re­gava i Pedro rema­tava, però Vito la treia, no prou, però, perquè Pedro hi tor­nava i els olo­tins obrien el mar­ca­dor. Tres minuts d’igual­tat i cap al ves­ti­dor.

A la segona mei­tat els de Dólera van sor­tir encara més endo­llats i van voler patir poc. Cen­trada d’Urri que Marc Mas per­fec­ci­o­nava i Terma, amb una pun­teta, s’anti­ci­pava al por­ter esca­pu­lat. L’Olot ampli­ava distància però el ritme al Nou Sar­de­nya no aflui­xava. Vito comença a patir més que Bata­lla, però ni a la grada ni al camp els euro­peis­tes es ren­dei­xen. Els últims minuts es va rebai­xar la tensió al camp, però no a la ban­queta de Dólera. Sense grans ensurts pels olo­tins, l’àrbi­tre va xiu­lar el final, i l’Olot va superar la segona cita d’una set­mana frenètica per als de la Gar­rotxa.