Can Rosés va ser ahir una festa. Incom­pleta, perquè el Rubí no va acon­se­guir clas­si­fi­car-se (1-2) con­tra l’Ath­le­tic Club, però una festa. I tam­poc va estar tan lluny l’esmen­tada festa de con­ver­tir-se en una fes­tassa, ja que el con­junt vallesà va ofe­rir una molt bona imatge i va com­pe­tir fins al final, amb alguna pos­si­bi­li­tat fins i tot de forçar la pròrroga. De fet, l’última jugada del matx va ser un córner a favor, en què tot l’equip local, inclòs el por­ter Rafa Leva, va aca­bar dins l’àrea rival a la recerca d’un empat que no es va aca­bar pro­duint.

Igual­ment, va tenir molt mèrit el que va fer el con­junt de Jordi Peris con­tra un equip de pri­mera divisió, dels que tenen, a més, història en la copa. L’afició, que va dis­fru­tar de la nit i de l’actu­ació dels seus fut­bo­lis­tes, els ho va agrair amb ovació final i empe­nyent durant tot el par­tit. I és que el con­junt que milita en la lliga elit va com­pli­car la vida a l’Ath­le­tic des del prin­cipi. Endreçat al seu camp en un 5-4-1, el Rubí va resis­tir enfront d’un opo­nent que va tenir la pilota sem­pre, però a qui li va cos­tar gene­rar. En el pri­mer temps, que va aca­bar 0-0, els d’Ernesto Val­verde van tenir tres oca­si­ons clares, amb rema­ta­des de Beren­ger, Raúl García i Adu Ares, però el veterà Rafa Leva va resol­dre-les feno­me­nal­ment. Com és nor­mal, en atac van tenir difi­cul­tats els locals, als quals els va cos­tar des­ple­gar-se, encara que sí que van lli­gar un parell de con­tra­a­tacs que van fina­lit­zar amb xut a fora de Recort i Muñi.

Després del des­cans sí que va afi­nar l’equip basc via Adu Ares, que de forma con­se­cu­tiva (50’ i 57’) va cul­mi­nar dues cen­tra­des des de la banda esquerra. Tot sem­blava sen­ten­ciat, però en el tram final Marc Rodríguez (86’), amb un cop de cap, va escurçar distàncies i va fer somiar la parròquia rubi­nenca. Fins a l’últim sos­pir va inten­tar-ho el Rubí, que va vore­jar l’empat en una rema­tada de nou de Marc Rodríguez que la defensa biscaïna va neu­tra­lit­zar en l’emergència. No va poder ser, però per al record queda l’orgull i la dig­ni­tat mos­trada pel con­junt bar­ce­loní.