Un dels porters més recordats en al història del Real Madrid, el gallec miguel Miguel Ángel González Suárez (1974, Ourense), ha mort als 76 anys per culpa de l’ELA, la mateixa malaltia que pateix un altre jugador icònic de la lliga espanyola, Juan Carlos Unzué.

El futbolista gallec va marcar una època al Santiago Bernabéu (1968-1986), temporades en què va jugar 346 partits i va acumular un palmarès del qual en va poder presumir sempre més: 8 lligues, 5 copes, 2 copes de la UEFA i una copa de la lliga. Va compensar la seva poca alçada, poc més d’1,70 m, amb una agilitat que ràpidament li va valdre el sobre nom d’“El gato”. La temporada 1975-76 va guanyar el trofeu Zamora al millor porrter de la lliga.

El jugador també va ser 18 cops internacional. Es va situar sota els pals del combinat espanyol en els tres partits de la primera fase del mundial de l’Argentina, famós pel gol cantat que Cardeñosa va fallar contra el Brasil. Al mundial d’Espanya, quatre anys després, va ser el suplent d’Arconada.

El gallec va començar fent de porter d’handbol a la seva escola gallega, però era una figura en tots els esports, ja que era un anotador compulsiu en els equips de bàsquet de formació en què ja treia el cap.

El Madrid el va signar com una jove promesa als anys seixanta. El va cedir primer a l’Ourense i després al Castelló abans de fer el salt a la primera plantilla. No va ser fins l’arribada de Molowny a la banqueta quan va fer el salt a la titularitat. Miguel Muñoz sempre l’havia vist un “saltimbanqui”. Entre els seus millors partits es recorda la final de la copa del 1975 contra l’Atlético en què no només va evitar gols cantants durant el partit i la pròrroga sinó que en els penals va fer dues aturades més.

Quan es va retirar va continuar en el club com entrenador de porters i gestor de les instal·lacions esportives.