L’Olot va perdre l’oportunitat d’aixecar el seu primer títol de la copa Catalunya però va guanyar una cosa que a la llarga pot ser millor, el respecte i adeptes. Les graderies del municipal es van emplenar de gom a gom per animar els garrotxins en una final en què, si bé van començar tímids i contemplatius per retenir la qualitat tècnica de l’Andorra, es van treure tota la vergonya del damunt coincidint amb el 0-1 d’Álvaro Martín (36’). Els de Pedro Dólera van dominar en moltes fases del joc, van estavellar dues pilotes al pal, van igualar el matx a falta de deu minuts amb un gol de murri d’Urri (80’) i, en l’afegit, van tenir una ocasió immillorable per remuntar i aixecar la copa a través de Pedro i Roquet. La tanda de penals va decidir que els andorrans revalidessin el títol i va guanyar l’equip a qui, en el fons, menys li importava guanyar i a la fi qui menys s’ho mereixia. La injustícia futbolística.

El partit va començar amb un Andorra monopolitzant la possessió davant d’un Olot que ja es trobava còmode defensant-se amb un 4-4-2 i les línies ben juntes. De fet, els de Sarabia no trobaven el camí per fer mal a la defensa olotina i van ser els locals els primers a avisar amb una ocasió de Forés després d’un rebot que Oier va refusar amb el cos (22’). Quan més lligats en curt semblava que estaven els del Principat, una pèrdua de pilota de Moha en una bona pressió rival va permetre a Karrikaburu muntar el contraatac, cedir a Álex Calvo i aquest, ja a dins de l’àrea, assistir perquè marqués a plaer Álvaro Martín al segon pal (36’).

Lluny de desanimar-se, amb el 0-1 l’Olot va deslligar-se. Va perdre la vergonya i gairebé fins al final dels 90 minuts va passar a dominar i, fins i tot, sotmetre el rival. Ja en el 39, els olotins van reclamar penal per mans després d’una rematada de Barnils i dos minuts més tard Terma va topar amb el pal des de la frontal.