El Real Madrid i el Santiago Bernabéu acostumen a mostrar sempre la mateixa pel·lícula. El coliseu madridista és el dia de la marmota, un film (Groundhog Day) en què el protagonista està atrapat en el temps. D’aquí l’expressió. I en nit com les d’ahir, a l’estadi blanc, que va estrenar el sostre retràctil a Europa, sempre passa el mateix. Així se senten els rivals, atrapats en el temps vivint el dia de la marmota. Perquè l’equip madridista sempre aparenta que està mort, però encara que res, futbolísticament ho faci preveure, sempre ressuscita. Ahir, en l’anada dels quarts de final, el Manchester City el va liquidar en dues ocasions, primer amb el 0-1 i després amb el 2-3, però com sempre es va aixecar, del no-res, i es va acabar salvant. Gairebé sembla un fet sobrenatural, el que hi passa. Finalment, el matx va acabar en empat (3-3) i tot es resoldrà dimecres vinent a l’Etihad Stadium.

Així, la nit no pintava massa bé per al conjunt entrenat per Carlo Ancelotti. De seguida, els citizens, que no van poder comptar amb Kevin De Bruyne, que es va trobar indisposat durant el dia, es van avançar amb una diana de Bernardo Silva (2’). El lusità va sorprendre Lunin en una falta llunyana i, quan semblava que centraria, la va endreçar. L’equip orientat per Pep Guardiola va agafar les regnes del joc, Haaland va vorejar el segon, i el Real Madrid no s’hi trobava. Però aleshores, va passar allò de sempre i en dos minuts, i de rebot, els blancs van capgirar el marcador. Primer va ser Camavinga (12’), amb un tir des de fora de l’àrea que anava a fora i que va desviar Ruben Dias. I tot seguit, Rodrygo (14’), amb un xut suau que va tocar lleugerament en Akanji i va tornar a enganyar el porter Ortega Moreno, que va tenir continuïtat després de rellevar el lesionat Ederson.

En un moment, va canviar tot, pràcticament amb res. Els madridistes es van animar i es van fer forts, ben endreçats al seu camp, impetuosos, i preparats per contraatacar amb les bales Vinícius i Rodrygo, mentre el City va continuar conservant l’esfèrica, un pèl tenallat, sense massa atreviment i acumulant força pèrdues en les botes de futbolistes tan fiables com Rodrygo i Kovacic. Així Vinícius va poder fer el tercer, li va parar Ortega Moreno, encara que Grealish també hauria pogut empatar, li va negar Tchouameni, amb un bon bloqueig. El francès, que ahir va jugar de central, és l’únic dels advertits dels dos equips que no disputarà la tornada ja que va veure targeta groga.

Després del descans, els sky blue van continuar manant amb la pilota i els blancs van començar a oferir senyals de desgast, les cames al darrere ja no els anaven tant. I així va remuntar el City, amb dues combinacions de fora cap a dins, amb xut des de la frontal de l’àrea sense l’oposició fèrria que abans havien mostrat els locals, que van perdre, amb l’energia, l’agressivitat. Van ser dos golassos, de Foden (66’) i de Gvardiol (71’), que van enviar sengles remats a l’escaire. De nou, el grup mancunian anava al davant i el madrileny, estabornit. Feia molts minuts que no aconseguia transitar a camp rival, a mercè dels citizens, i es flairava el quart dels visitants, però just aleshores va tornar a passar. Vinícius va fer una centrada al segon pal cap a ningú i, de cop, va aparèixer Valverde (79’) per caçar-la i treure’s una fuetada encreuada que va tornar a reviure el Real Madrid. 3-3 i tot per resoldre’s. Qui guanyi a Manchester serà semifinalista.