El Palamós Club de Futbol, el club més antic de Catalunya, està de dol. Un dels seus jugadors més llegendaris, Bernardino Garrido Merchán, també conegut com Garri, va morir ahir als 64 anys per culpa d’un càncer. Era el capità de l’equip que va ser campió de la 3a divisió la temporada 1987-88. Va ascendir directament a la 2a divisió B, el primer pas que va conduir el club a la seva etapa més gloriosa a la 2a divisió.

Garrido, nascut a Pozoblanco el 1960, va traslladar-se amb la seva família de petit a Calonge i posteriorment va anar a viure a Palamós. Ràpidament a l’escola i als infantils del Palamós es va veure que era un jove amb un talent innat amb la pilota als peus. El Barça se’l va emportar la temporada 1975-76 per als seus equips juvenils. Va viure en un pis a la capital catalana i va coincidir amb jugadors que acabarien triomfant en el primer equip com Calderé i Rojo, que tenien un any més.

El club, a més, li va pagar els estudis, fet que no va desaprofitar per preparar el seu futur més enllà del futbol i formar-se com a mestre. De fet, també és recordat com un excel·lent professor per tots aquells que el van tractar o que van passar per les seves classes a l’escola Vila-romà de Palamós. Hi va arribar el setembre del 1985 i va ser membre a l’equip directiu com a Cap d’Estudis. S’hi va estar fins al 1997.

En tornar de Barcelona va fitxar pel Palamós la temporada 1978-79, quan l’equip estava a 1a regional sota la direcció de Joan Mis. Des del primer partit es va convertir en un indiscutible al mig del camp en les alineacions en una formació on també destacaven el porter Capell, el central Fàbregas i els germans Escribano. “És el millor jugador que he vist mai en aquestes categories, una barreja de Xavi i Iniesta, un líder total al mig del camp”, recorda el seu amic, company sobre la gespa i antic president del club, Juli Torrent.

L’equip no va assolir l’ascens aquella temporada, que era el principal objectiu, però Garrido va mostrar certament que era un jugador súper dotat per una categoria com aquesta. Amb el temps i, essent un jugador del poble, va esdevenir el capità indiscutible als anys vuitanta amb entrenadors com Joan Ferrer, Juncà, Casas, Pinto, Iruzquieta i finalment de Waldo Ramos, que ja l’havia dirigit en els juvenils del Barça.

Més enllà del seu enorme talent, era un jugador solidari, tranquil, poc conflictiu i sobretot emblemàtic. El gran moment va arribar amb l’ascens a la 2a divisió B el 1988 al costat de llegendes que són història del club, com García Escribano, Sagués, Boada, Mercader, Condom, Cardona o Valle. Com altres companys, la temporada següent va deixar l’equip i va fitxar pel Pals, on s’hi va estar dues temporades. Juli Torrent el va incorporar a la seva directiva el 2010 on va exercir de relacions públiques: “No trobaràs al món ni una sola persona que parli malament d’ell.”

El seu fill, Gerard Garrido Gubert, va jugar també en les categories de promoció del club i ara és entrenador. La temporada passada va ser el segon de Manolo González –ara entrenador de l’Espanyol–a la Penya Deportiva d’Eivissa i aquesta temporada va dirigir el Terrassa en el primer tram de la lliga.

El comiat de Garrido ha tingut lloc aquest matí a la a la parròquia de Santa Maria del Mar de Palamós. En el taüt, antics companys del Palamós i el Barça hi han dipositat dues samarretes dels dos equips amb les seves signatures.