L’estadi de Wembley és l’escenari aquest vespre (21 h) de la gran cita del futbol europeu de clubs, una final de la Champions que torna a tenir el Madrid com a actor i, aquesta vegada, més favorit que mai. El Borussia Dortmund té l’esperança de trencar tots els pronòstics i sorprendre els blancs, que aspiren al seu quinzè títol dos anys després d’alçar el catorzè, en la final contra el Liverpool. El potencial i el rendiment de la temporada –els blancs han dominat amb autoritat la lliga i el conjunt d’Edin Terzic ha acabat cinquè la Bundesliga– ja són prou elements de desequilibri, però s’hi afegeix també el pes de la història, que els madrilenys han fet valer per superar eliminatòries en què han patit moltíssim, com els quarts de final contra el Manchester City. Al cap i a la fi, fa 43 anys que el Madrid no perd cap final, des del 1981 contra el Liverpool. Un repte més per al Borussia Dortmund, que té un sol títol –el 1997, en superar el Juventus– i que torna avui a Londres, escenari de la seva última final, que va perdre contra el Bayern, el 2013.

Els alemanys van sorprendre el PSG en les semifinals i ara aspiren a fer-la encara més grossa. La verticalitat a la línia de tres quarts, amb Adeyemi i Jadon Sancho, és una de les armes d’un equip que viu avui l’últim ball de Marco Reus. I que té al davant Jude Bellingham, que a l’estiu va canviar el Westfalenstadion pel Bernabéu –a un preu força més alt, segons va revelar el CEO del Dortmund, que els 103 milions que s’havia dit– i que s’ha erigit en un líder del conjunt de Carlo Ancelotti, que busca la cinquena Champions del seu compte particular.