L’estadi de Wem­bley és l’esce­nari aquest ves­pre (21 h) de la gran cita del fut­bol euro­peu de clubs, una final de la Cham­pi­ons que torna a tenir el Madrid com a actor i, aquesta vegada, més favo­rit que mai. El Borus­sia Dort­mund té l’espe­rança de tren­car tots els pronòstics i sor­pren­dre els blancs, que aspi­ren al seu quinzè títol dos anys després d’alçar el catorzè, en la final con­tra el Liver­pool. El poten­cial i el ren­di­ment de la tem­po­rada –els blancs han domi­nat amb auto­ri­tat la lliga i el con­junt d’Edin Ter­zic ha aca­bat cinquè la Bun­des­liga– ja són prou ele­ments de dese­qui­li­bri, però s’hi afe­geix també el pes de la història, que els madri­lenys han fet valer per superar eli­mi­natòries en què han patit moltíssim, com els quarts de final con­tra el Manc­hes­ter City. Al cap i a la fi, fa 43 anys que el Madrid no perd cap final, des del 1981 con­tra el Liver­pool. Un repte més per al Borus­sia Dort­mund, que té un sol títol –el 1997, en superar el Juven­tus– i que torna avui a Lon­dres, esce­nari de la seva última final, que va per­dre con­tra el Bayern, el 2013.

Els ale­manys van sor­pren­dre el PSG en les semi­fi­nals i ara aspi­ren a fer-la encara més grossa. La ver­ti­ca­li­tat a la línia de tres quarts, amb Adeyemi i Jadon Sancho, és una de les armes d’un equip que viu avui l’últim ball de Marco Reus. I que té al davant Jude Belling­ham, que a l’estiu va can­viar el West­fa­lens­ta­dion pel Ber­nabéu –a un preu força més alt, segons va reve­lar el CEO del Dort­mund, que els 103 mili­ons que s’havia dit– i que s’ha eri­git en un líder del con­junt de Carlo Ance­lotti, que busca la cin­quena Cham­pi­ons del seu compte par­ti­cu­lar.