A Alemanya li han estat suficients dos partits per convèncer els escèptics. Tot és més fàcil amb el talent i la inspiració de Jamal Musiala i amb la jerarquia d’Ilkay Gündogan. L’amfitriona arribava al torneig amb molts interrogants, després de les patacades prematures en les tres últimes grans cites (Rússia 2018, Anglaterra 2021 i Qatar 2022), però la maneta de gols contra Escòcia en el partit inaugural i la victòria solvent d’ahir contra Hongria han enterrat el passat recent amb només dues palades de sorra. Alemanya torna a somriure amb Nagelsmann, i Julian somriu amb Gündogan. La mannschaft ja és equip dels vuitens de final.

Klopp, Guardiola, Löw, Flick, Xavi i Nagelsmann. Tots els camins acaben portant a Ilkay Gündogan. Canvia el rostre a la banqueta, però Gündogan juga sempre. Juga i mana. En el seu primer any en el Barça ha estat el jugador més utilitzat per Xavi i ha estat el fitxatge blaugrana de la temporada passada que més rendiment ha donat, però ha estat posar-se la samarreta amb l’escut d’Alemanya i la mirada li ha canviat per complet. Un any de títols en blanc en el Barça i dos partits a tot color amb Alemanya. En el primer partit va provocar el penal del tercer gol i va brillar a la mitja punta per darrere de Havertz. Va pressionar i va alimentar de pilotes el mateix Havertz i Wirtz i Musiala. La seva incidència contra Hongria encara va ser major: gol i assistència. Una acció de fe i persistència de Gündogan va acabar amb el gol inicial de Musiala que va obrir el marcador, i el mateix Ilkay va tancar-lo rematant des del cor de l’àrea una centrada de Mittelstädt des de l’esquerra (67’). Gündogan marca el compàs i Alemanya ha recuperat el seu estatus i el respecte perdut. Ferma candidata.