No existia un final més cruel, el Nàstic de Tarragona diu adeu a l’ascens per un gol del Màlaga en la darrera jugada de la pròrroga. Ho ha fet després de remuntar l’eliminatòria fent dos gols jugant amb un futbolista menys. Els andalusos han aconseguit empatar el partit a la segona meitat de la pròrroga i anotant un gol al darrer segon per tirar per terra el somni dels granes.

El partit previ de l’afició ha sigut espectacular. Una rebuda impressionant al bus de l’equip en l’arribada al camp i més de 14.000 ànimes animant sense parar a les graderies des d’abans del xiulet inicial. L’equip necessitava, com a mínim, un gol. I ha sortit amb tot a buscar-lo esperonat pel Nou Estadi. Concha, Nacho i Gorostidi han posat la por al cos al Màlaga en els primers deu minuts, però sense obligar a intervenir a Herrero sota pals.

S’ha igualat el xoc després d’aquesta primera fase. Els andalusos han aconseguit adormir-lo a partir de possessions llargues. Li ha costat força al Nàstic en els minuts posteriors davant un Màlaga molt solvent amb pilota, superant bé la pressió del Nàstic i mostrant personalitat. S’hi han sumat les interrupcions constants al tram final del primer temps, que ha acabat sense que passés pràcticament res més enllà d’un perillós xut des de la frontal de Joan Oriol.

Ha tornat a sortir fort el conjunt tarragoní després del pas per vestidors, però de nou sense aconseguir generar cap rematada clara a porteria tot i uns bons primers minuts. Sobre l’hora de joc l’àrbitre ha decidit decantar l’eliminatòria cap al costat andalús amb una segona targeta groga a Nacho absolutament incomprensible. Com a Màlaga, totes les decisions compromeses de l’àrbitre han caigut cap al costat oposat. I com a Vigo en la final per pujar que va jugar el Nàstic fa dues temporades.

Panorama molt complicat per la recta final. El somni de l’ascens es convertia en més somni que mai. Tot i això, els granes no hi han renunciat. Ho han intentat amb tot el que tenien i han trobat premi. Un servei de banda en llarg d’Óscar Sanz l’ha posat a l’àrea petita Gorka Santamaría perquè Godoy el desviés i col·loqués l’1 a 0 per fer embogir els més de 14.000 aficionats que omplien el Nou Estadi. Contra tot, el Nàstic s’ha crescut.

Però quedava un món. Aguantar el darrer quart d’hora amb un home menys i, si s’aconseguia, també la pròrroga. Gairebé un miracle. Els de Dani Vidal han aconseguit portar el partit al temps extra en un context totalment advers. Calia resistir mitja hora més i tan sols l’alè del Nou Estadi semblava un factor favorable. Però aquest equip ha demostrat estar preparat per qualsevol cosa.

En una de les primeres accions de la pròrroga, després d’una espectacular jugada individual de Gorostidi, Pol Domingo ha posat una centrada al segon pal que Gorka Santamaría ha enviat al fons de la xarxa per culminar una remuntada que semblava utòpica. La diana d’un futbolista que no havia marcat en tota la temporada tot i arribar amb l’estela de golejador. Ha tancat un any nefast a nivell individual amb un gol i una assistència en el moment més important.

El Màlaga ha insistit, i a l’inici de la segona part de la pròrroga ha reduït diferències. Ho ha fet Dioni aprofitant el rebuig de Varo d’un xut exterior. Tocava patir fins al darrer segon. Faltant més de cinc minuts pel final, l’àrbitre ha decidit interrompre el partit després que la graderia llencés repetides pilotes al terreny de joc per aturar el xoc. S’ha reprès uns minuts més tard, i en la darrera jugada del partit ha arribat el drama. Després d’un córner i diverses pilotes penjades, Cordero ha caçat la pilota a l’interior de l’àrea petita per donar l’ascens als andalusos i enfonsar Tarragona.

S’havia aconseguit el més complicat, però el final ha sigut el més cruel possible. Un cop molt dur i quasi impossible de pair. Dos anys després, el conjunt grana torna a caure en la final de la promoció d’ascens per posar el punt final a una temporada excel·lent. Tocarà aixecar-se per tornar-hi la temporada vinent, però no serà ràpid ni gens fàcil.