1a divisió FEF

El Nàstic s’acomiada de l’ascens amb el final més cruel possible (2-2)

Els tarragonins encaixen un gol a la darrera jugada de la pròrroga que els deixa sense futbol professional després de remuntar l’eliminatòria amb un futbolista menys

No exis­tia un final més cruel, el Nàstic de Tar­ra­gona diu adeu a l’ascens per un gol del Màlaga en la dar­rera jugada de la pròrroga. Ho ha fet després de remun­tar l’eli­mi­natòria fent dos gols jugant amb un fut­bo­lista menys. Els anda­lu­sos han acon­se­guit empa­tar el par­tit a la segona mei­tat de la pròrroga i ano­tant un gol al dar­rer segon per tirar per terra el somni dels gra­nes.

El par­tit previ de l’afició ha sigut espec­ta­cu­lar. Una rebuda impres­si­o­nant al bus de l’equip en l’arri­bada al camp i més de 14.000 ànimes ani­mant sense parar a les gra­de­ries des d’abans del xiu­let ini­cial. L’equip neces­si­tava, com a mínim, un gol. I ha sor­tit amb tot a bus­car-lo espe­ro­nat pel Nou Estadi. Concha, Nacho i Goros­tidi han posat la por al cos al Màlaga en els pri­mers deu minuts, però sense obli­gar a inter­ve­nir a Her­rero sota pals.

S’ha igua­lat el xoc després d’aquesta pri­mera fase. Els anda­lu­sos han acon­se­guit ador­mir-lo a par­tir de pos­ses­si­ons llar­gues. Li ha cos­tat força al Nàstic en els minuts poste­ri­ors davant un Màlaga molt sol­vent amb pilota, superant bé la pressió del Nàstic i mos­trant per­so­na­li­tat. S’hi han sumat les inter­rup­ci­ons cons­tants al tram final del pri­mer temps, que ha aca­bat sense que passés pràcti­ca­ment res més enllà d’un perillós xut des de la fron­tal de Joan Oriol.

Ha tor­nat a sor­tir fort el con­junt tar­ra­goní després del pas per ves­ti­dors, però de nou sense acon­se­guir gene­rar cap rema­tada clara a por­te­ria tot i uns bons pri­mers minuts. Sobre l’hora de joc l’àrbi­tre ha deci­dit decan­tar l’eli­mi­natòria cap al cos­tat andalús amb una segona tar­geta groga a Nacho abso­lu­ta­ment incom­pren­si­ble. Com a Màlaga, totes les deci­si­ons com­pro­me­ses de l’àrbi­tre han cai­gut cap al cos­tat opo­sat. I com a Vigo en la final per pujar que va jugar el Nàstic fa dues tem­po­ra­des.

Pano­rama molt com­pli­cat per la recta final. El somni de l’ascens es con­ver­tia en més somni que mai. Tot i això, els gra­nes no hi han renun­ciat. Ho han inten­tat amb tot el que tenien i han tro­bat premi. Un ser­vei de banda en llarg d’Óscar Sanz l’ha posat a l’àrea petita Gorka San­ta­maría perquè Godoy el desviés i col·loqués l’1 a 0 per fer embo­gir els més de 14.000 afi­ci­o­nats que omplien el Nou Estadi. Con­tra tot, el Nàstic s’ha cres­cut.

Però que­dava un món. Aguan­tar el dar­rer quart d’hora amb un home menys i, si s’acon­se­guia, també la pròrroga. Gai­rebé un mira­cle. Els de Dani Vidal han acon­se­guit por­tar el par­tit al temps extra en un con­text total­ment advers. Calia resis­tir mitja hora més i tan sols l’alè del Nou Estadi sem­blava un fac­tor favo­ra­ble. Però aquest equip ha demos­trat estar pre­pa­rat per qual­se­vol cosa.

En una de les pri­me­res acci­ons de la pròrroga, després d’una espec­ta­cu­lar jugada indi­vi­dual de Goros­tidi, Pol Domingo ha posat una cen­trada al segon pal que Gorka San­ta­maría ha enviat al fons de la xarxa per cul­mi­nar una remun­tada que sem­blava utòpica. La diana d’un fut­bo­lista que no havia mar­cat en tota la tem­po­rada tot i arri­bar amb l’estela de gole­ja­dor. Ha tan­cat un any nefast a nivell indi­vi­dual amb un gol i una assistència en el moment més impor­tant.

El Màlaga ha insis­tit, i a l’inici de la segona part de la pròrroga ha reduït diferències. Ho ha fet Dioni apro­fi­tant el rebuig de Varo d’un xut exte­rior. Tocava patir fins al dar­rer segon. Fal­tant més de cinc minuts pel final, l’àrbi­tre ha deci­dit inter­rom­pre el par­tit després que la gra­de­ria llencés repe­ti­des pilo­tes al ter­reny de joc per atu­rar el xoc. S’ha reprès uns minuts més tard, i en la dar­rera jugada del par­tit ha arri­bat el drama. Després d’un córner i diver­ses pilo­tes pen­ja­des, Cor­dero ha caçat la pilota a l’inte­rior de l’àrea petita per donar l’ascens als anda­lu­sos i enfon­sar Tar­ra­gona.

S’havia acon­se­guit el més com­pli­cat, però el final ha sigut el més cruel pos­si­ble. Un cop molt dur i quasi impos­si­ble de pair. Dos anys després, el con­junt grana torna a caure en la final de la pro­moció d’ascens per posar el punt final a una tem­po­rada excel·lent. Tocarà aixe­car-se per tor­nar-hi la tem­po­rada vinent, però no serà ràpid ni gens fàcil.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.