El futbol demostra sovint per què té poca explicació racional. La selecció espanyola femenina havia guanyat feia sis dies el Brasil per 2 a 0 en la fase de grups dels Jocs Olímpics, però ahir va caure contra el mateix rival en les semifinals. I ho va fer per golejada, amb les sud-americanes sent molt superiors.

Va començar el partit de la pitjor manera possible, amb una acció molt desafortunada que va posar el guió en contra. La portera Cata Coll va intentar una passada en llarg que va topar en el cos d’Irene Paredes i es va colar directament a la porteria espanyola. Galleda d’aigua freda.

L’equip de Montse Tomé no va poder reaccionar. No es van sentir còmodes en gairebé cap fase del partit. Tot i tenir molt més la pilota, els va costar força generar perill clar, amb Jenni Hermoso com la més destacada. En canvi, les brasileres van tenir situacions molt més evidents per ampliar abans la diferència. Ho van fer defensant bé, corrent bé i aprofitant els errors que va cometre Espanya.

Just abans del descans va arribar el segon gol. Gabi Portilho va aprofitar una gran centrada lateral de Yasmim per començar a definir el rumb del partit. El tercer va arribar ja en el segon temps en un gran contraatac. Va acabar marcant Adriana Maga, tot i haver perdonat el gol uns segons abans.

Malgrat sentir-se superades, Espanya mai va deixar d’intentar-ho. L’entrada d’Alèxia, incomprensiblement suplent, va donar alè i va permetre a l’equip tenir uns minuts per creure-hi. La blaugrana Salma Paralluelo va escurçar distàncies després d’un córner i la mateixa Alèxia va estar a punt de marcar el 3 a 2, però la pilota es va estavellar al pal.

Kerolin no va perdonar ja en temps afegit i va marcar el quart, que va sentenciar el partit. De nou, després d’una errada grollera de les espanyoles. Salma va tornar a marcar a pilota aturada per fer el seu doblet i maquillar el resultat final. Ja era tard.

Res és per sempre, menys en el futbol. Espanya arribava als Jocs, els primers de la seva història, com a clara favorita per aconseguir l’or. Havia guanyat recentment la lliga de les nacions i el mundial, però no podrà ser. L’equip va tenir un mal dia, d’aquells en què no surt res bé. Toca acceptar-ho i aprendre’n per aixecar-se immediatament. Sense temps ni per esperar el següent campionat, els Jocs fan que divendres (15 h) les de Montse Tomé s’hi juguin una medalla olímpica. Hi aspiren les cinc catalanes que formen part de la convocatòria i no és precisament una consolació. És un premi que s’ha de guanyar. El rival serà Alemanya.