L’afició del Liverpool va rebre divendres la trista notícia de la mort als 86 anys de l’escocès Ron Yeats, un dels seus defenses més llegendaris. Va ser el mateix Bill Shankly qui el va anomenar “el colós”, no només per la seva mida sinó també per la seva contundència formidable a l’eix defensiu. Se’l va considerar un dels jugadors determinants que van permetre a aquell recordat equip dels anys seixanta fer el salt a l’elit del futbol anglès des de la 2a divisió. Just quan triomfaven els quatre homes més coneguts de la història de la ciutat, els Beatles, l’equip començava a marcar el camí que l’ha dut a ser una de les forces dominants del futbol mundial. En aquella revolució liderada per Shankly, Yeats va jugar al costat d’ídols com Roger Hunt, Billy Liddell i Ian Hallaghan.

Va ser titular indiscutible en l’ascens el 1962 de l’equip a la primera divisió a les ordres de Shankly. Posteriorment va aixecar amb l’equip, ja com a capità, alguns dels primers grans títols del club, dues lligues, una FA Cup i tres Charity Shield. Va jugar 454 partits, més de 400 com a capità, un rècord que no seria superat fins a l’arribada de Steven Gerrard.

Yeats també va ser internacional per la selecció escocesa els anys 1964 i 1965. Havia començat, de fet, la seva trajectòria en un històric del futbol del seu país, el Dundee United, abans de fitxar pel Liverpool el 1961. Quan va deixar el Liverpool va jugar en equips com l’Stalybridge Celtic, el Barrow i va provar fortuna a la lliga dels EUA abans de tornar a Anglaterra.

Yeats va tornar al Liverpool el 1986 com a membre de la direcció esportiva, un càrrec que va mantenir fins al 2006, quan es va retirar. Va ser el responsable d’alguns dels grans fitxatges de l’equip. El club va anunciar fa uns mesos que la salut del jugador, que tenia Alzheimer, havia empitjorat.