L’afició del Liver­pool va rebre diven­dres la trista notícia de la mort als 86 anys de l’escocès Ron Yeats, un dels seus defen­ses més lle­gen­da­ris. Va ser el mateix Bill Shankly qui el va ano­me­nar “el colós”, no només per la seva mida sinó també per la seva con­tundència for­mi­da­ble a l’eix defen­siu. Se’l va con­si­de­rar un dels juga­dors deter­mi­nants que van per­me­tre a aquell recor­dat equip dels anys sei­xanta fer el salt a l’elit del fut­bol anglès des de la 2a divisió. Just quan tri­om­fa­ven els qua­tre homes més cone­guts de la història de la ciu­tat, els Beat­les, l’equip començava a mar­car el camí que l’ha dut a ser una de les for­ces domi­nants del fut­bol mun­dial. En aque­lla revo­lució lide­rada per Shankly, Yeats va jugar al cos­tat d’ídols com Roger Hunt, Billy Lid­dell i Ian Hallag­han.

Va ser titu­lar indis­cu­ti­ble en l’ascens el 1962 de l’equip a la pri­mera divisió a les ordres de Shankly. Poste­ri­or­ment va aixe­car amb l’equip, ja com a capità, alguns dels pri­mers grans títols del club, dues lli­gues, una FA Cup i tres Cha­rity Shi­eld. Va jugar 454 par­tits, més de 400 com a capità, un rècord que no seria superat fins a l’arri­bada de Ste­ven Ger­rard.

Yeats també va ser inter­na­ci­o­nal per la selecció esco­cesa els anys 1964 i 1965. Havia començat, de fet, la seva tra­jectòria en un històric del fut­bol del seu país, el Dun­dee Uni­ted, abans de fit­xar pel Liver­pool el 1961. Quan va dei­xar el Liver­pool va jugar en equips com l’Staly­bridge Cel­tic, el Bar­row i va pro­var for­tuna a la lliga dels EUA abans de tor­nar a Angla­terra.

Yeats va tor­nar al Liver­pool el 1986 com a mem­bre de la direcció espor­tiva, un càrrec que va man­te­nir fins al 2006, quan es va reti­rar. Va ser el res­pon­sa­ble d’alguns dels grans fit­xat­ges de l’equip. El club va anun­ciar fa uns mesos que la salut del juga­dor, que tenia Alz­hei­mer, havia empit­jo­rat.