La pressió del Barça i els errors propis van destrossar un Girona al qual no li va sortir res del que havia plantejat a la pissarra. El conjunt blaugrana, amb molta més malícia en els metres finals que anys enrere, més vertical i amb una pressió que asfixia qualsevol, va acabar fent el que va voler amb un equip gironí que va acabar damunt de la gespa amb el caràcter i l’orgull de Portu i Stuani, autor del gol de l’honor, i amb el cap lleugerament a París pensant en l’estrena històrica en la Champions League contra el PSG de Luis Enrique. Els de Flick continuen comptant els partits per victòries i ja en són cinc, fet que els manté en la posició privilegiada.

El partit va començar amb un monopoli total de la possessió per part del Barça. Els de Flick van imposar el ritme que van voler i van moure de costat a costat els de Míchel, que intentaven sortir a la contra amb transicions ràpides que no van tenir efecte per culpa de les imprecisions. Lamine Yamal ja va poder avançar als blaugrana després de pispar una rematada a Pedri des del punt de penal que va acabar a les mans de Gazzaniga (6’). Els gironins van intentar treure’s la son de les orelles a través d’una centrada a rosca canviada de Bryan Gil que Abel Ruiz no va aconseguir rematar molt a prop de la porteria de Ter Stegen, que va rebre el primer i penúltim xut gironí en la primera part poc després, quan el mateix Bryan Gil va veure l’arribada de Miguel a la frontal per impactar massa centrat i mossegat amb l’esfèrica (16’). Quan semblava que els gironins tenien més claredat per sortir amb la pilota tot i la pressió visitant, la claredat se li va tenyir de negre fosc a David López essent l’últim home i rebent la pressió de Lamine Yamal, que li va pispar la pilota i en l’un contra un amb Gazzaniga va fer el 0-1 (30’). L’errada del central barceloní va fer tremolar com un flam l’equip de Míchel, que només sis minuts després va veure com el de Rocafonda caçava un refús defensiu ja a dins de l’àrea per definir molt bé i posar l’esfèrica lluny de l’abast del porter argentí del conjunt local (36’). Els dubtes blanc-i-vermells anaven in crescendo ja amb el 0-2, però un canvi de ritme en el tram final gairebé va permetre al Girona entrar en del partit. Primer, si Bryan Gil hagués arribat a rematar una centrada de Miguel –ho va fer al ninot i Ter Stegen va refusar– i, després, si el VAR no hagués fet rectificar Muñiz Ruiz, que havia assenyalat penal per mans d’Íñigo.