La pressió del Barça i els errors pro­pis van des­tros­sar un Girona al qual no li va sor­tir res del que havia plan­te­jat a la pis­sarra. El con­junt blau­grana, amb molta més malícia en els metres finals que anys enrere, més ver­ti­cal i amb una pressió que asfi­xia qual­se­vol, va aca­bar fent el que va voler amb un equip gironí que va aca­bar damunt de la gespa amb el caràcter i l’orgull de Portu i Stu­ani, autor del gol de l’honor, i amb el cap lleu­ge­ra­ment a París pen­sant en l’estrena històrica en la Cham­pi­ons Lea­gue con­tra el PSG de Luis Enri­que. Els de Flick con­ti­nuen comp­tant els par­tits per victòries i ja en són cinc, fet que els manté en la posició pri­vi­le­gi­ada.

El par­tit va començar amb un mono­poli total de la pos­sessió per part del Barça. Els de Flick van impo­sar el ritme que van voler i van moure de cos­tat a cos­tat els de Míchel, que inten­ta­ven sor­tir a la con­tra amb tran­si­ci­ons ràpides que no van tenir efecte per culpa de les impre­ci­si­ons. Lamine Yamal ja va poder avançar als blau­grana després de pis­par una rema­tada a Pedri des del punt de penal que va aca­bar a les mans de Gaz­za­niga (6’). Els giro­nins van inten­tar treure’s la son de les ore­lles a través d’una cen­trada a rosca can­vi­ada de Bryan Gil que Abel Ruiz no va acon­se­guir rema­tar molt a prop de la por­te­ria de Ter Ste­gen, que va rebre el pri­mer i penúltim xut gironí en la pri­mera part poc després, quan el mateix Bryan Gil va veure l’arri­bada de Miguel a la fron­tal per impac­tar massa cen­trat i mos­se­gat amb l’esfèrica (16’). Quan sem­blava que els giro­nins tenien més clare­dat per sor­tir amb la pilota tot i la pressió visi­tant, la clare­dat se li va tenyir de negre fosc a David López essent l’últim home i rebent la pressió de Lamine Yamal, que li va pis­par la pilota i en l’un con­tra un amb Gaz­za­niga va fer el 0-1 (30’). L’errada del cen­tral bar­ce­loní va fer tre­mo­lar com un flam l’equip de Míchel, que només sis minuts després va veure com el de Roca­fonda caçava un refús defen­siu ja a dins de l’àrea per defi­nir molt bé i posar l’esfèrica lluny de l’abast del por­ter argentí del con­junt local (36’). Els dub­tes blanc-i-ver­mells ana­ven in cres­cendo ja amb el 0-2, però un canvi de ritme en el tram final gai­rebé va per­me­tre al Girona entrar en del par­tit. Pri­mer, si Bryan Gil hagués arri­bat a rema­tar una cen­trada de Miguel –ho va fer al ninot i Ter Ste­gen va refu­sar– i, després, si el VAR no hagués fet rec­ti­fi­car Muñiz Ruiz, que havia asse­nya­lat penal per mans d’Íñigo.