L’aventura a Mèxic
Catalans pel món
L’exentrenador del Girona, Domènec Torrent, està fent història en el futbol mexicà amb l’Atlético de San Luis, un club franquícia de l’Atlético de Madrid, fundat el 2013, que disputarà per primer cop el ‘play-off’ pel títol d'Apertura
Jordi Guerrero, Emili Ricart i Jordi Gris són els companys de viatge del tècnic colomenc
De Santa Coloma de Farners a San Luis Potosí. Domènec Torrent (14/07/1962) continua ampliant la seva trajectòria en el món de les banquetes. Després de passar per un bon grapat de clubs del futbol gironí (Farners, Cassà, Palafrugell, Palamós i Girona), de ser la mà dreta de Guardiola al Barça, al Bayern de Múnic i al Manchester City i, posteriorment, reprendre una etapa com a primer entrenador que l’ha dut a dirigir el New York City, el Flamengo i el Galatasaray, el colomenc és des del mes de maig el tècnic de l’Atlético de San Luis, el club en què està fent història a Mèxic. En aquest viatge, l’acompanyen tres catalans. Jordi Guerrero, especialista en l’estudi de la pilota aturada, és un dels assistents i analista. L’arbucienc va ser el segon entrenador del Girona durant l’etapa de Machín a Montilivi. D’altra banda, Jordi Gris també és assistent i s’encarrega de l’anàlisi dels rivals, mentre que Emili Ricart, amb un passat destacable al Barça, coordina els serveis mèdics i la preparació física.
L’Atlético de San Luis, fundat el maig del 2013, és un club franquícia de l’Atlético de Madrid, que el març del 2017 va adquirir el 51% de les seves accions –el percentatge ha anat augmentant–, una fórmula també aplicada al Canadà amb l’Atlético Ottawa. Per entendre la gesta esportiva i l’oportunitat històrica davant la qual es troba Torrent i el seu equip de treball, convé explicar el format de competició de la lliga mexicana, dividida en l’Apertura i la Clausura, de 17 jornades cadascuna. Els 18 equips juguen contra tots en l’Apertura, i en la Clausura s’alterna l’ordre, de manera que el conjunt que ha jugat els seus partits com a local passa a fer-ho de visitant. Per tant, en cada curs hi ha 34 jornades regulars, però dos títols de lliga en joc, com passa a Colòmbia, l’Uruguai i altres països de l’Amèrica Llatina. Un cop acabat el torneig d’Apertura d’enguany, el quartet català ha guiat l’Atlético de San Luis fins a la sisena plaça, la millor classificació històrica del club, i ha batut el rècord de punts (30). Aquesta posició permet als tuneros disputar el play-off que dona dret a lluitar pel títol d’Apertura. La primera eliminatòria, a doble partit, els ha emparellat amb el Tigres UANL, tercer classificat.
Una aventura, fins ara, profitosa
Però què és el que ha dut un tècnic amb el currículum de Torrent a entrenar un equip humil de Mèxic que va pujar per primer cop a primera divisió el 2019 i que mai ha guanyat cap títol en la màxima categoria? “Tenia ofertes del Paranaense brasiler, de l’MLS i d’altres llocs, però em va seduir la mentalitat oberta dels seus dirigents. És l’únic club amb el qual he pogut parlar de futbol en els últims anys, i em van demostrar que em coneixien perfectament com a entrenador. Fins i tot em comentaven detalladament la sortida de pilota que havíem fet anys enrere amb el New York City en un partit concret contra el Chicago. Em va sorprendre el seu nivell d’estudi i coneixement, i em van convèncer. Em van transmetre una sensació diferent”, explica el colomenc, que no oblida les seves arrels. “En les primeres converses, els parlava del nostre Girona. No del d’ara, sinó del d’abans, quan l’equip dansava per categories inferiors. A més, com que l’Atlético de San Luis vesteix de blanc-i-vermell, els vaig dir: «Jo vull fer un Girona. Per fer-ho, m’heu de seguir amb decisions importants». Fins ara, han complert tot el que em van dir”, admet el tècnic, que abans va haver de persuadir els seus companys de viatge. “Als membres de l’staff els vaig dir que era un equip molt petit, que no hi havia diners i que segurament no podríem guanyar res, però que creien en nosaltres, que ens deixarien temps per treballar a la nostra manera i que ens ho podíem passar bé”.
A Mèxic, el selvatà ha descobert un futbol que l’ha captivat. “Els estadis són espectaculars, la gespa està ben cuidada, hi ha una bona organització, als jugadors els paguen molt bé i els aficionats són molt passionals. És un país amb molta cultura de futbol. A més, el futbolista mexicà és molt tècnic. Si se’ls ordena una mica tàcticament, tenen un potencial enorme. En cada equip amb què ens enfrontem, en veig un o dos que podrien jugar tranquil·lament en la lliga espanyola”, destaca l'entrenador, satisfet amb la feina feta fins ara. “El mèrit és doble, perquè sense gairebé poder fitxar i amb sortides importants, ens hem classificat directament per a un play-off per primer cop amb jugadors joves. És com si el Leganés estigués lluitant pel títol”, remarca. L’Atlético de San Luis rebrà el Tigres UANL en l’anada dels quarts de final el 27 de novembre, i el 30 jugarà la tornada a domicili. “Som conscients de la dificultat, però hem superat totes les expectatives. No hi tenim res a perdre”, assegura Torrent.
