Coincidint amb la temporada en què es portava el nom de Girona per tot Europa, el conjunt gironí s’ha quedat sense jugadors de la demarcació després de la sortida de Valery en forma de cessió al Mallorca, a l’estiu, i la de Pau López, en el mercat d’hivern. Una manca de referents insòlita que, d’una manera o altra, ha afectat la connexió de l’equip amb l’afició, i és que l’orgull gironí l’han hagut de posar els de fora. Els veterans i Arnau, l’únic futbolista format en el futbol base del club. Una gran responsabilitat per al maresmenc, que tot just ha complert 22 anys en el tram final d’aquesta temporada, però que ja és un dels pesos pesants del vestidor. I una responsabilitat que també ha hagut de dur sobre el camp, perquè, després d’assumir un rol més secundari el curs passat per les grans actuacions de Yan Couto i Eric Garcia, Arnau ha tornat a ser una peça clau en els esquemes de Míchel enmig d’una temporada plena de dificultats com aquesta. 39 partits ha sumat entre totes les competicions, de què 36 com a titular, que l’han portat a ser el tercer jugador més utilitzat de la temporada entre totes les competicions, només per darrere de Gazzaniga i Blind.

Després d’un tram inicial de la temporada en què Míchel va anar alternant la presència d’Arnau amb la de Francés al lateral dret, el maresmenc va aconseguir la titularitat. Sense oferir el grandíssim rendiment que va tenir fa dues temporades, perquè la conjuntura general tampoc era la millor, la regularitat del maresmenc l’ha convertit en un titular indiscutible aquesta temporada, en què, a més, s’ha retrobat amb el gol. Després d’un any en blanc, Arnau ha sumat tres gols aquest curs, veient porteria en la victòria al camp de l’Extremadura en la primera eliminatòria de la copa i en els partits de lliga contra el Leganés (4-3) i el Sevilla (1-2) a Montilivi.

Més enllà de l’aportació en xifres, si Arnau ha estat importantíssim aquesta temporada ha estat per la seva versatilitat dins del camp. I és que Míchel l’ha utilitzat de lateral dret pur, fent de tercer central en la sortida de pilota i sent el defensa que s’incorporava al mig en la sortida de pilota i fins i tot, quan les baixes al centre del camp ho han forçat, Míchel ha apostat pel maresmenc al doble pivot. I en tots els papers de l’auca Arnau ha complert, ja que, li surtin millor o pitjor les coses, pocs entenen –i el poden dur a terme– el futbol de Míchel com el maresmenc. Té marge de millora, però amb contracte fins al 2027 després de la renovació de l’estiu passat –en aquell moment, semblava tenir mig peu fora el club si no renovava–, Arnau, que ha pogut lluir el braçalet de capità en la Champions, ho té tot per ser una peça clau també el curs que ve.