Màxima pressió per rebre el Mallorca

El Real Madrid podria aco­mi­a­dar-se aquest ves­pre (21.30 h) de la lliga de manera defi­ni­tiva si no acon­se­gueix la victòria con­tra el Mallorca. I és que una der­rota o un empat dona­rien com a campió el Barça, abans que els blau­grana afron­tin el seu com­promís, demà, dijous, con­tra l’Espa­nyol. Màxima pressió, doncs, en un duel per al qual els madri­dis­tes no podran comp­tar amb fins a deu juga­dors del pri­mer equip: Dani Car­va­jal, Éder Militão, David Alaba, Rüdiger, Mendy, Cama­vinga, Lucas Vázquez, Vinícius i Rodrygo. Una gran quan­ti­tat de bai­xes per lesió, a la que també cal afe­gir Tcho­uaméni per acu­mu­lació de tar­ge­tes.

Aquest serà el penúltim par­tit que diri­girà Carlo Ance­lotti al San­ti­ago Ber­nabéu, després que dilluns es fes ofi­cial la seva sor­tida del club blanc per aga­far les reg­nes de la selecció bra­si­lera a par­tir del pro­per 26 de maig. Pre­ci­sa­ment aquest tema és el que va cen­trar totes les mira­des en la prèvia del par­tit con­tra els bale­ars. “Des del 26 seré l’entre­na­dor del Bra­sil i és un repte molt impor­tant, però vull aca­bar bé aquest tram final d’aquesta fantàstica aven­tura aquí. Sé que us interessa el que penso i el que vull fer, però ara el meu temps és el que em queda aquí, i pel res­pecte que tinc a aquesta afició i aquests juga­dors, estic cen­trat en aquest tram final”, va dir l’italià només començar una roda de premsa tensa.

“Sí, soc molt feliç; si avui no tingués la roda de premsa seria fantàstic, però hi ha coses que no puc expli­car ara perquè soc en el Madrid i vull res­pec­tar aquesta samar­reta. La vull res­pec­tar fins a l’últim dia. Volia gua­nyar la lliga, la Cham­pi­ons, però soc molt feliç”, va expli­car Ance­lotti, que també va fer balanç del seu cicle en el con­junt madri­dista. “Ho he pas­sat molt bé, i crec que tots, però hi ha un moment en què s’acaba. El fut­bol és com la vida, comença i acaba.” “Frus­tració no, perquè el dia que vaig arri­bar, si em diuen que gua­nya­ria onze títols en qua­tre anys, ho hau­ria fir­mat amb la meva sang. Ha estat una etapa ino­bli­da­ble”, va afe­gir. En ser inter­ro­gat si es pene­deix d’alguna cosa, va asse­gu­rar que no: “He tret el màxim i els títols par­len per si matei­xos.”