Un equip fet amb pressa a l'estiu ha anat creixent de mica en mica, tot i que ha hagut de passar per fases de fragilitat i li ha faltat ser més competitiu. En el seu retorn a Montilivi, i a partir d'una plantilla amb més qualitat que les anteriors, Raül Agné ha posat en pràctica una aposta valenta, ofensiva, de possessió de pilota, que ha engrescat en partits concrets l'afició de Montilivi, però que no sempre ha tingut bon resultat. Jugar i competir no és el mateix, i els gironins han estat frenats en diversos partits per culpa d'accions puntuals que calia corregir com fos, com ara el nombre de gols encaixats en accions a pilota aturada. L'equip va tancar el 2010 amb una segona sèrie llarga de partits sense guanyar –de sis, que s'allargaria a set amb el primer partit del 2011– i que el mantenia massa pendent de la zona de descens. Ara, però, enllaça cinc jornades invicte, amb dos triomfs –el primer a camp contrari, al Miniestadi i al límit gràcies a un gol miraculós de Despotovic– i tres empats.

Com va fer en les dues temporades anteriors, el Girona està fent de Montilivi la seva principal font de recursos. De bons resultats (cinc victòries, quatre empats i una derrota) i de joc prometedor en uns quants partits. I a l'hora d'engrescar una afició que ha anat creixent a l'estadi –gràcies a la campanya d'invitacions massives engegada pel club–, qui millor que Jandro Castro, l'home amb més qualitat de la plantilla. Rescatat d'una molt mala experiència de mitja temporada amb l'Elx, l'exjugador del Nàstic, l'únic que ha participat en tots els partits, ha estat el guia del Girona quan l'equip ha ofert la seva millor versió.

El Girona treballa ara amb 24 jugadors del primer equip, després de tancar el mercat d'hivern sense cap baixa i amb l'arribada de tres jugadors joves. L'exjugador del Cartagena Keko ha d'aportar profunditat per la banda. Adrien Goñi, que ve del filial de l'Athletic, és un pivot creatiu. I l'últim fitxatge i el més sorprenent, Emanuel Biancucchi és, fins que no faci mèrits propis, el cosí de Messi.