El Nàstic i el Tenerife, que s'enfronten demà al Nou Estadi, lluiten per salvar-se, però se les heuran en situacions ben diverses. Tant esportives com encara més extraesportives. Els grana, malgrat perdre dissabte passat a Còrdova, estan completant una bona segona volta, tot i que són força irregulars, mentre que el Tenerife ha encadenat cinc derrotes i a Tarragona es jugarà gairebé les últimes possibilitats de permanència. I ho farà enmig d'un clima ben advers, després que aquesta setmana diverses penyes del club s'hagin mobilitzat per manifestar-se. Els d'Antonio Tapia fins i tot han arribat a entrenar-se amb una pancarta amb el lema «No avergonyiu el nostre escut» a les grades d'El Heliodoro i hi ha hagut enfrontaments entre jugadors. I no és l'únic equip de la zona baixa en què hi ha un ambient tens i crispat, ja que aquesta mateixa setmana, l'Albacete veia com al camp on s'entrena hi havien fet pintades titllant els jugadors de «mercenaris».

Tot el contrari de la situació que passa el Nàstic, que tot i que no es pot relaxar perquè només compta amb un coixí de tres punts respecte a les posicions de descens, pot presumir de ser una pinya. Així ho van escenificar ahir els capitans de la plantilla, Mingo, Rubén Pérez, Morán, Mairata i Medina, que van comparèixer a la sala de premsa per fer «una crida a l'afició, en el partit més important de la temporada», com va assegurar Mingo. El jugador d'Hostalric, que va fer de portaveu dels seus companys, va destacar que la bona sintonia que hi ha al Nàstic és un factor que pot decantar la balança, no només en aquest proper partit, sinó també amb vista al que queda de temporada: «Sempre he dit que el club o l'equip que més motivat i amb menys problemes arribi als deu últims partits, millor ho tindrà; hi ha equips que estan en una situació crítica en tots els aspectes i aquí es respira un altre ambient, i això segur que suma.» Mingo fins i tot es va atrevir a aventurar un final de curs tranquil: «Si tothom continua amb aquestes ganes de fer les coses, l'equip sortirà d'on està i abans que no ens pensem».