El Nàstic va perdre ahir una gran oportunitat de deixar mig lligada la permanència en no passar de l'empat al Nou Estadi contra el Tenerife, al qual el punt aconseguit li serveix de poc en la seva lluita agònica per redreçar el camí que l'està portant a segona B. A l'equip grana, se'l va veure massa nerviós, molt imprecís i mai no va imposar el seu joc ni sentir-se còmode del tot. Amb el partit gairebé sempre descontrolat, la por a perdre va fer recular molt sovint l'equip grana i la necessitat de guanyar empenyia els atacs del Tenerife, que es va avançar gràcies un gran gol, marca registrada de Nino (26'). La mala primera meitat dels locals es va arreglar en l'últim minut gràcies a la rematada dura i seca de Felipe Sanchón dins l'àrea (44'), un gol clau que tranquil·litzava els grana i els feia veure amb més optimisme la segona meitat, en la qual van continuar les imprecisions, les alternatives, el poc domini i les poques accions de perill. Poques fins a l'expulsió de Luna (76'), després de la qual el Nàstic va disposar de les millors ocasions, sobretot un xut d'Eloy Gila al cos del porter i una rematada de cap del debutant Virgili, que Sergio Aragoneses va desviar en una gran intervenció en l'última acció del partit. Gràcies a la derrota del Salamanca a Albacete –que dóna una mica de vida als manxecs–, la zona de descens se situa a quatre punts del Nàstic, ancorats, però, en la divuitena posició, amb el dissetè, Las Palmas, amb quatre punts més. No pot badar encara l'equip de Joan Carles Oliva, que necessita recuperar la confiança perduda en els últims partits per fer desaparèixer els dubtes sorgits i afrontar les dues sortides complicades que té ara –a Elx i a Osca– amb l'objectiu de mantenir un bon coixí respecte del pou. L'afició grana, conscient que ara és el moment crucial de la temporada, va fer costat ahir a l'equip, amb la millor entrada del curs i molta cridòria quan més se la necessitava.

El partit va començar amb més presència ofensiva del Tenerife, però el Nàstic ho va intentar contrarestar augmentant la velocitat i la intensitat per mantenir el rival a ratlla i recordar-li la seva condició de local. Els grana van començar a arribar a l'àrea, però els canaris responien buscant el sempre perillós Nino. El partit no tenia control i les accions ofensives eren generades més per les pèrdues i pels desajustaments defensius que no pas per l'encert en la creació. Enmig d'aquesta dinàmica, Nino va trobar el seu espai –no en necessita gaire– per marcar, però els grana van tenir l'encert de trobar resposta en forma del gol de Felipe, just abans del descans. Amb l'empat, la segona meitat va canviar poc. La lesió de Morán en la primera part havia restat mobilitat i participació a la triple mitja punta grana, però l'entrada d'Álvaro Rey li va donar certa profunditat per la banda dreta. El Tenerife no renunciava a buscar el segon gol, veient la poca convicció dels locals, però quan es va quedar amb deu jugadors, amb un quart d'hora per disputar, ho va veure magre i no es va estirar tant. Amb el trident ofensiu de la Pobla de Mafumet al camp –Virgili, Eloy i Álvaro Rey–, el Nàstic hi va posar empenta conscient de la importància de guanyar, però li va faltar precisió, encert i una mica de sort.