Gerardo Noriega va ser un dels últims fitxatges de l'estiu. Com que la seva incorporació va ser complicada i com que venia avalat per Luis César i per una carrera contrastada a segona A, se n'esperava molt. Tot i que va arribar a la part final de la pretemporada, el tècnic gallec no va trigar gens a fer-lo jugar. El mitja punta asturià va començar la temporada com a titular habitual i va jugar de bon començament en 12 dels primers 16 partits de lliga. Tot i això, el seu rendiment no era l'esperat –encara no ha marcat cap gol– i no va ajudar a treure l'equip grana de la mala dinàmica que va dur-lo a la zona de descens i a la destitució de Luis César. Després es va lesionar –va estar aturat un mes i mig, coincidint amb les primeres setmanes de Joan Carles Oliva a la banqueta– i li va costar tornar a l'equip. En els últims partits, Gerardo alterna titularitats, suplències i, fins i tot, partits en què no ha anat convocat. Va sortir de titular en el Còrdova-Nàstic –va ser substituït en el descans–, va veure des de la graderia el Nàstic-Tenerife i va sortir en la segona part en el partit de dissabte a Elx.

Gerardo assegura que aquesta intermitència no el descol·loca i s'hi adapta. Accepta les decisions del tècnic i és conscient que les zones que pot ocupar al camp –les bandes i la mitja punta– tenen molta competència al Nàstic. I més ara, amb Ludovic Delporte recuperat del tot i amb més ritme i amb Tuni que també es posa a punt. El mallorquí va protagonitzar uns bons minuts a Elx. A més, Felipe Sanchón és titular indiscutible i Álvaro Rey és una alternativa bastant utilitzada. La lesió de Fernando Morán –el madrileny en té encara per unes tres setmanes– sí que obre la porta a Gerardo.