NÀSTIC0

VALLADOLID3

La setmana de retard amb què ha començat la lliga no li ha acabat servint de res al Nàstic ja que no podia haver tingut un pitjor inici. I és que els grana van veure que el Valladolid els va passar ahir per sobre i van encaixar una dolorosa derrota que, si més no, i en espera de recuperar alguns jugadors que estan cridats a ser importants, no convida gaire a l'optimisme. El conjunt castellà –també sigui dit, un dels favorits a l'ascens–, en va tenir prou amb mitja part per sentenciar el duel ja que va marxar al descans amb un 0-3. I això que el Nàstic, fins que va encaixar el primer gol, no havia mostrat una mala imatge.

Al conjunt grana li va costar entrar en joc i no ho va fer fins que van passar els primers minuts en què els dos equips es van estudiar mútuament, sense prendre més riscos dels necessaris. A poc a poc, es va anar acostant a porteria i va crear les primeres ocasions de cert perill. La que més, una centrada de Morán que Powel va pentinar amb molta intenció i que va marxar fora fregant el pal (minut 19). El Valladolid, ben plantat al terreny de joc, semblava esperar el seu torn per fer mal de debò i quan va començar, ja no es va aturar. I d'una jugada sense aparent perill, poc després de la mitja hora, va arribar el primer gol. Sisi es va internar per la banda esquerra i la seva centrada rassa al primer pal la va rematar Bueno tal com venia dins l'àrea, sense que Rubén tingués temps per reaccionar. A partir d'aquí, el conjunt castellà es va fer l'amo i senyor del partit i va optar per intentar decidir-lo per la via ràpida. I així ho va fer, ja que en menys de dos minuts (entre el 41 i el 43), va fer dos gols més. I quins gols. El 0-2, fruit d'una combinació de Bueno amb Jorge Alonso, que tot i que es va trobar amb el refús de Rubén, no va fallar en el segon intent. I el tercer, en una contra en què Marquitos i Jorge Alonso van deixar en evidència la defensa grana, i van permetre que Bueno després rematés a pler sense cap oposició.

En la segona part, des del principi va quedar clar que el Nàstic difícilment tenia confiança a poder remuntar el 0-3 advers. El canvi de Mingo per Peragón ja va semblar el primer indici de la rendició. Gairebé centrats a tractar que el mal no anés a pitjor, els grana van veure com el Valladolid controlava el partit sense posar-hi cap mena d'oposició. Ni l'entrada d'Adrián Luna, que debutava amb la samarreta grana, ni de Galindo, van donar un altre to a l'equip. I fins i tot podia haver estat pitjor, ja que els de Djukic van perdonar diversos cops el 0-4. Davant d'això, l'afició va abandonar les graderies abans d'hora. Una mostra que del partit d'ahir, poca cosa se'n pot rescatar. L'única cosa, que queda marge de millora.