CARTAGENA0

NÀSTIC0

El Nàstic estava obligat a aconseguir ahir contra el Cartagena la primera victòria del curs, però va fallar en el seu objectiu, ja que no va poder passar de l'empat sense gols. El punt, el primer de la temporada a casa, és insuficient, i més tenint en compte la mala imatge que va donar l'equip grana, i deixa molt tocat el tècnic, Joan Carles Oliva, i també el director esportiu, Josep Maria Nogués. Ahir, la directiva no va prendre cap decisió, però avui, dia de jornada festiva per a l'equip, no es pot descartar cap tipus de mesura dràstica. I és que el Nàstic, tot i que en la segona part va tenir un parell de bones ocasions per marcar, frustrades pel travesser –també hauria pogut perdre en el temps afegit–, en cap moment va donar mostres de superioritat contra un equip que arribava al Nou Estadi com a cuer i sense cap punt. El joc, a més, sense cap mena de clarividència i impropi d'un equip que necessita els tres punts com l'aigua –potser és que no dóna per a més– va acabar indignant el públic, que ja ha perdut la paciència.

Les primeres arribades a l'àrea rival van ser del Nàstic. Sense gaire elaboració i amb un joc directe –i això que ahir els grana jugaven amb tres homes al mig del camp–, Powel va aglutinar tot el poc pes atacant dels grana en el primer temps. Primer, amb un xut desviat a córner (11'); poc després, amb una altra rematada al primer toc que va acabar un altre cop a la cantonada (19'), i quan es complia la mitja hora, amb un cop de cap ajustat al pal però molt forçat a centrada de Mingo, que va acabar blocant Reina. Aquí es van acabar les minses idees del Nàstic, que a mesura que s'acostava el descans va veure que el Cartagena s'apoderava de la pilota i del control del joc. I sense fer gairebé res, el conjunt de Javi López a punt va estar d'avançar-se en el resultat, amb un córner rematat de manera acrobàtica per Dimas. Per sort, però, Powel va desviar la pilota sota pals quan el desastre ja es veia venir. Ni això va fer reaccionar els grana, que en els últims minuts del primer temps es van mostrar indolents i apàtics. I quan van tenir la pilota, a més, no van ser capaços de fer tres passades seguides, cosa que va fer que el públic comencés a mostrar la seva inquietud, tot i que va preferir esperar per a deixar clar el seu veredicte.

De poc va servir la mitja part, ja que després de la represa, el Nàstic va continuar oferint la mateixa mala imatge. Ben plantat al darrere i sense patir, això sí, però quan li tocava iniciar jugada, el mig del camp brillava per la seva absència, i es veia obligat a haver de tornar a recular metres, sense saber què fer. Oliva, intentant dotar d'una mica més d'energia un equip amb els llums apagats, va donar entrada a Adrián Luna. I la presència del jove uruguaià va donar vida, ja que va coincidir amb un tímid despertar del Nàstic, que es va traduir en la millor ocasió del partit fins aleshores. Però el xut de Powel, que va caçar una pilota a l'àrea després d'un mal llançament de Rodri, es va acabar estavellant al travesser. Poc després, un altre cop Adrián Luna va tornar a reactivar l'equip, amb una bona acció individual i un xut que va tornar a escopir la creueta. Amb poc a perdre, per un bàndol i per l'altre, el partit es va començar a trencar i tot seguit va ser el Cartagena el que va vorejar el gol, amb una pilota després d'un servei de córner que es va passejar per l'àrea sense que ningú pogués rematar-la. A partir d'aquí, un voler i no poder dels dos equips i un cúmul d'imprecisions tant per part del Nàstic com del Cartagena, que van demostrar per què són ara mateix els dos pitjors equips de segona A. I enmig d'aquest panorama, ja en temps afegit, Rubén Pérez encara va tenir temps de salvar l'empat, quan va refusar una rematada a boca de canó de Goria i va evitar que el desastre fos encara més gran. El que no va salvar, però, va ser la sorollosa xiulada un cop acabat el partit per part de l'afició, que va deixar clar que ja en té prou.