nàstic0

múrcia2

Jorge d'Alessandro podrà dir que no creu en les dinàmiques, que aquesta paraula li recorda el nom d'un antibiòtic, però el seu equip està en una fase en què, sense mostrar-se inferior als rivals, no guanya. Ahir, contra el Múrcia, el Nàstic va patir la derrota de l'equip que està a baix i tot li costa un món, que no té confiança i que va perdent moral perquè fa el que toca però no ho remata. I que no té encert. La desesperant mala punteria mostrada ahir, sobretot per Peragón en la primera meitat i del miraculosament recuperat Powel en la segona, combinada amb la bona actuació del porter Alberto, expliquen que el Nàstic acabés sense marcar en un dels partits en què va generar més ocasions de gol. El Múrcia, fent molt menys, en va marcar dos, un al principi i l'altre al final, i es va obtenir la victòria. “Una benedicció”, segons va admetre el seu tècnic després del partit. Fan mal les derrotes en què l'equip no arriba a l'àrea del rival, però en fan encara més les que es produeixen per falta d'encert, sobretot quan l'equip és al pou. Hi ha el risc de pensar que no es pot fer més per guanyar i abaixar els braços, un fet molt perillós quan s'està encallat –sis partits sense guanyar, un punt dels últims dotze– i, a causa del triomf del Cartagena, en l'últim lloc.

La defensa avançada del Múrcia va generar maldecaps al Nàstic, que va començar poc fluid en atac. A més, no estava prou centrat en defensa, tal com ho demostren l'acció en què Cristian Ruso va trencar el fora de joc i va provocar la bona resposta de Rubén (minut 4) i la jugada del 0-1. Óscar Sánchez va fer un gran xut al travesser i només Cristian Ruso va estar atent al rebuig per marcar de cap (minut 8). Quan aconseguia generar perill, al Nàstic li faltava encert, especialment a Peragón, que va allargar la seva mala relació amb el gol en no aprofitar dues grans passades de Morán (minuts 4 i 26). El Nàstic va acabar la primera part més a prop de l'àrea de l'oponent perquè Longás i Álvaro Rey van entrar més en joc. L'extrem dret, mancat encara de ritme, alternava conduccions massa llargues amb alguna centrada perillosa. Seva va ser l'última ocasió abans del descans. Va recollir dins l'àrea una passada de Sergio Juste, però el porter Alberto va estar atent (minut 45).

Viguera, massa lent, i Peragón, ofuscat, es van quedar al vestidor i van entrar Powel i Adrián Luna per regenerar l'atac grana. Però cap dels dos no va millorar les prestacions ofensives de l'equip. L'holandès va igualar Peragón en mala definició –xut al cos del porter amb tot de cara (minut 61) i rematada de cap, tot sol, desviada (minut 86)– i l'uruguaià no va tenir convicció, sobretot en no completar una gran acció d'Álvaro Rey (minut 68). El Múrcia es va endarrerir, va tancar espais i va intentar perdre temps en veure el perill generat pel Nàstic, i es va veure salvat per Alberto, que va treure una gran mà en un xut de Longás (minut 76) i va tapar bé una acció de Morán (minut 88). El Nàstic va acabar el partit molt cansat i, impotent, va veure com, un altre cop Cristian Ruso, sentenciava amb un gran gol a la contra.