El desencert de cara a porteria va ser la principal causa de la derrota que va encaixar el Nàstic dissabte passat al Nou Estadi contra el Múrcia (0-2), que no es va mostrar superior, però va saber aprofitar algunes de les poques ocasions que va tenir. A diferència del conjunt grana. El que és pitjor, però, és que aquest problema, lluny de ser anecdòtic o atribuïble a la mala sort –es podria dir si els passés molt de tant en tant– és un dels majors dèficits d'aquest equip i el que, en gran part, l'està condemnant a viure l'actual situació. I és que amb el de dissabte, el Nàstic ja acumula un total de deu partits sense marcar aquesta temporada. Onze si es compta el de copa del Rei a Valladolid. I això quan només s'han disputat dinou jornades. És a dir, que els grana han quedat sense veure porteria en més de la meitat dels partits que han jugat. Així, no és gens estrany que el conjunt tarragoní sigui el segon equip menys golejador de segona A, amb setze dianes. Només el Cartagena, que ha sabut rendibilitzar millor els onze gols que ha marcat, n'ha fet menys.

Amb Joan Carles Oliva a la banqueta, o el que és el mateix, en els onze primers partits de lliga, el Nàstic va quedar sense marcar sis cops. En les dues primeres jornades, contra el Valladolid (0-3) i a Sòria (0-0), en la cinquena a Jerez (0-0), en la vuitena contra el Cartagena (0-0), en la desena amb l'Hèrcules (0-1) i en l'onzena al Miniestadi contra el Barça B (1-0). Amb D'Alessandro, va semblar que els fantasmes del gol s'esvaïen amb la maneta al Sabadell, però a mesura que han anat passant les jornades, han tornat, ja que dels vuit partits amb el tècnic argentí a la banqueta, el Nàstic ha quedat a zero en quatre: de manera consecutiva contra el Guadalajara (0-0) i a Alcoi (0-0), a casa contra el Còrdova (0-0) i dissabte amb el Múrcia. Tot plegat serveix per confirmar que a aquest equip li falta gol. I és que quan Berry Powel, que ha fet la meitat dels gols de l'equip, no està inspirat, com va succeir dissabte, el conjunt ho nota en excés.

Contra el Múrcia, els que van pagar els plats trencats, i en gran part amb raó, ja que els seus números així ho indiquen, van ser Borja Viguera i Roberto Peragón. Amb Powel encara no recuperat al cent per cent de la seva lesió, ells dos van ser els escollits per D'Alessandro per jugar d'inici, però van ser substituïts després del descans. En acabar el partit, el tècnic argentí no es va mossegar la llengua i va llançar un avís, dirigit en especial a Peragón, que encara no ha vist porteria aquest curs tot i haver disputat disset partits i 1.163 minuts: “Tindrà el meu aval i continuarà tenint els minuts que siguin coherents i el posaré quan el necessiti, però és el jugador el que m'ha de respondre al camp, perquè això no és una ONG; estan molt bé les bones paraules, però els professionals cobren per l'encert.”