Jorge d'Alessandro va modelant, de mica en mica, el Nàstic al seu gust. Un entrenador que arriba a mitja temporada i que ha de dirigir un equip que ell no ha confeccionat necessita temps per fer-se'l seu, per introduir els canvis que considera oportuns. A l'argentí li agrada comptar amb extrems que donin profunditat i capacitat de desequilibri a les dues bandes, i fins ara no ho havia pogut tenir. La plantilla grana té molts jugadors ofensius amb més tendència a jugar a la mitja punta o a fer diagonals –Morán, Tuni, Juan, Adrián Luna, Eloy Gila, Galindo, Viguera...– que no pas amb verticalitat i ell trobava a faltar extrems purs. Ja en tenia un quan va arribar, però estava lesionat i tot just l'ha recuperat en les últimes setmanes. Es tracta d'Álvaro Rey, que ja és una peça important en l'esquema del Nàstic, que va ser clau amb un gol i una bona actuació en la victòria contra l'Elx i que ha rebut els elogis de D'Alessandro.

El tècnic argentí augura un gran futur al sevillà, però diu que “ha d'aprendre a jugar a futbol”, és a dir, ha de millorar els moviments i les decisions que pren en cada jugada. Si ho aconsegueix, Jorge d'Alessandro assegura que farà disfrutar l'afició i, quan toqui, el Nàstic en podrà treure benefici econòmic. D'Alessandro considera que futbolistes joves com ara Álvaro Rey i Sergio Juste són patrimoni del club, que n'ha de treure rendiment esportiu i, sobretot, econòmic. “Tots els altres estan de passada”, afirma l'argentí, que va admetre que no coneixia el futbolista i que de seguida el va sorprendre en els entrenaments. A qui sí que coneixia Jorge d'Alessandro era a Dani Abalo, i per això el va demanar per reforçar l'equip. El gallec li dóna la verticalitat que busca a la banda dreta –fa jugar Álvaro Rey, dretà, a l'esquerra– i “pinzellades especials”, ja que el considera un futbolista “diferent”. “Té una finor que m'ha delectat”, va arribar a dir D'Alessandro després del debut d'Abalo, contra l'Elx. El mateix jugador gallec admet que tenir futbolistes oberts a les bandes és clau per jugar més bé i sorprendre el rival.