NÀSTIC1

ALMERIA2

El Nàstic no se'n surt. Ahir va fer mèrits per obtenir un resultat positiu contra un dels rivals de la part alta, l'Almeria, però un cop més, la sort li va acabar girant l'esquena. Aquesta vegada a més, en l'últim minut, quan més mal fa. Com si fos un guió que es repeteix, el conjunt grana no va fer un mal partit i fins i tot va ser superior en la primera part, però li va faltar encert i ho va acabar pagant contra un rival que va anar de menys a més. I això, en la situació en què està el Nàstic, és molt greu, ja que la permanència s'allunya cada vegada més. Ara, a sis punts. Com fa dues setmanes, però amb dues jornades menys per jugar.

Els de D'Alessandro van optar per la paciència i a mesura que van anar passant els minuts van començar a crear perill. Els grana movien la pilota amb criteri i les primeres incursions en la defensa rival van tenir dos protagonistes. Longás, que com a director d'orquestra va donar el primer avís quan es complia el minut 10 amb un llançament fluix des de la frontal, i Dani Abalo, que, molt actiu, va estar a punt de connectar amb Powel amb una centrada potent i molt ben dirigida. A l'Almeria li costava molt aconseguir la pilota i no va tenir cap complex a l'hora de treure's la pols de sobre i mirar d'arribar a l'àrea de Rubén amb un joc molt directe. Tot i patir alguns problemes a pilota aturada, el Nàstic es veia còmode, i fruit d'això va continuar tenint ocasions. Una doble rematada de Powel, tot i que invalidada per un fora de joc previ, va servir per esperonar l'afició, que va estar a punt de celebrar el primer gol a la mitja hora de joc, amb una espectacular volea d'Álvaro Rey des del vèrtex esquerre de l'àrea que va fer volar Esteban per refusar la pilota a córner. No semblava que el Nàstic tingués 20 punts menys que l'Almeria perquè la pilota, el joc i la majoria del perill eren propietat seva. Un cop més, però, això no es va traduir en el resultat i el rival, que gairebé no havia fet res fins aleshores, va treure petroli de la qualitat dels seus jugadors. En aquest cas, va ser Verza el que quan faltaven cinc minuts per al descans, va empalar una canonada des de la frontal en una falta assajada que va sorprendre la defensa grana, i va batre Rubén per l'escaire: va ser un dels gols de la jornada. La reacció gairebé immediata del Nàstic, amb una altra centrada de Dani Abalo en la qual Powel va estar un altre cop poc precís, no va evitar que marxessin perdent als vestidors.

Això sí, la segona part no podia començar més bé per al Nàstic, ja que quan encara no havien passat ni cinc minuts, l'àrbitre va assenyalar penal per unes mans de Carlos García, en un xut de Dani Abalo. Powel, que si una cosa té segur són nervis d'acer, no va fallar des dels onze metres i va fer el gol que els va igualar. L'empat va esverar el Nàstic durant uns minuts, en què li va faltar més calma i control i va estar a punt de pagar-ho car quan un gran xut de Corona des de la frontal va obligar Rubén a refusar a córner amb moltes dificultats. Era clar que l'empat servia de ben poc al Nàstic, però la mateixa sensació va transmetre l'Almeria, que en el segon temps ja es va posar les piles de debò i va exigir molt més als grana que en els primers 45 minuts. De bona fe, en va poder donar Rodri quan en el minut 65 va evitar el gol visitant sota pals refusant oportunament una rematada a boca de canó d'Aarón dins l'àrea. I no es va acabar aquí el perill de l'Almeria, superior en la segona part tot i els intents del Nàstic per assolir el triomf. El conjunt andalús va avisar amb un parell de xuts perillosos; el que més, un d'Aleix Vidal que va topar amb l'excel·lent resposta de Rubén (83') i als grana els va faltar combustible i els va sobrar precipitació dalt. I quan l'empat ja es donava per fet, la tragèdia va arribar en l'últim minut, en què l'exgrana Aleix Vidal, amb un pèl de sort, ja que li va caure la pilota als peus en un refús de Rodri, va afusellar Rubén i va fer emmudir el Nou Estadi.