L'ansietat del cuer
El Nàstic és incapaç d'aprofitar les derrotes dels rivals, empata contra el Numància i continua fent camí cap a segona B
En la segona part, es va encongir amb el resultat a favor i ho va pagar en el minut 79
NUMÀNCIA1
NÀSTIC1
Que ser el cuer no és un només una posició en la classificació i que la distància respecte a la zona de permanència és molt més que una xifra ho demostra l'empat d'ahir del Nàstic contra el Numància. Estar enfonsat en la classificació i veure que el pas de les setmanes no millora les coses fa que tot sigui més difícil i que les botes pesin cada vegada més. És el que li va passar al Nàstic, que va marcar en la primera meitat en una acció afortunada –una centrada de Peragón va acabar amb la pilota al fons de la porteria en rebotar en Pavón– i que, en la segona, es va començar a atabalar veient que els minuts no avançaven i que el Numància amenaçava. Es va anar encongint, va preferir fer un pas enrere per conservar el resultat en comptes d'atrevir-se a buscar la sentència, i ho va acabar pagant. En una altra acció d'estratègia, entre mal defensada i desafortunada, l'equip visitant va empatar.
Si hagués guanyat, el Nàstic hauria retallat en tres punts la distància respecte a les places de salvació, ja que la majoria de rivals directes van perdre ahir, però la jornada va demostrar com de difícil resulta sortir del pou. L'ansietat, la por, converteixen un partit teòricament per guanyar –el Numància és un dels pitjors visitants– en una trampa, i no poder aconseguir els tres punts esdevé un cop moral duríssim per a un equip al qual tot se li comença a fer una muntanya. I, mentrestant, la segona B està cada cop més a prop. La resignació, la frustració, de l'afició tarragonina en abandonar l'estadi, sense xiular ni aplaudir, va ser molt simptomàtica.
Sense clarividència
El gol de Pavón en pròpia porteria va ser un reflex d'una primera part de lentitud i imprecisió. El Nàstic va començar portant la iniciativa, però no va ser capaç de crear més perill que un parell de córners rematats per Mairata i Arzu i una arribada de Longás en una bona combinació. Els grana no acabaven d'imposar-se tot i ser estar a casa i jugar-s'hi la vida i, a mitjan primer temps, es van endarrerir i van permetre que el Numància tingués més la pilota. L'equip de Sòria, però, no se sent còmode lluny de Los Pajaritos i era previsible i poc profund quan atacava. Al Nàstic, en canvi, li va anar bé cedir la iniciativa, ja que, al contraatac, va aprofitar la generació d'espais en atac per marcar (29') i per portar perill en dues accions consecutives de Dani Abalo (33' i 37'). A l'altra àrea, només una badada de Raúl Fuster va posar l'ai al cor a l'afició local: no va rebutjar la pilota i va deixar Natalio sol al segon pal. El davanter valencià, però, va fer un control massa llarg i no va poder engaltar la pilota, amb Rubén molt atent (38').
Canvis en totes les línies
La segona part no va començar bé, ja que era el Numància el que atacava més. Jorge d'Alessandro va provar de dotar l'equip de més consistència amb tres canvis que van variar la fisonomia de l'equip, amb Xisco Campos de central, Arzu de mig centre, Longás de mitja punta i Peragón al davant. En un primer moment, va semblar que les modificacions donaven fruit, amb Longás, per exemple, assistint en profunditat a Peragón (57') i amb Tuni fent lluir Zabal (73'). Però el Nàstic no s'ho va acabar de creure i, espantat, es va refugiar a prop de la seva àrea. Així és més fàcil que el rival marqui, tal com va fer Del Pino (79') en una falta “de pati de col·legi”, tal com la definiria després D'Alessandro. El gol va deixar molt tocat, mig mort, el Nàstic, però si més no va reaccionar per crear tres bones ocasions en els últims minuts. Li va faltar, però, clarividència, verí i sort, a parts iguals, en cada última acció.
Publicat a
Notícies
Dijous,19 setembre 2024