XEREZ1

NÀSTIC0

Ni les sensacions ni les estadístiques donen ja vida al Nàstic, que ahir va posar un peu i mig a segona B –en ple mes de febrer!– després de perdre contra un Xerez que en va fer prou amb un gol de l'exjugador grana José Mari en la primera meitat (35') per segellar una victòria que el consolida a la zona tranquil·la. El Xerez, aquell equip que fa sis anys va ser testimoni del moment més gran en la història del Nàstic en una calorosa i cada vegada més llunyana tarda de juny a Chapín, ahir va presenciar el drama d'un equip que, si no hi ha un canvi dràstic, ara mateix difícil d'imaginar, s'encamina cap al descens. I és que la resta de partits jugats ahir, a més, no hi van acompanyar, ja que van guanyar el Girona, l'Osca i el Vila-real B, la victòria del qual deixa el Nàstic a nou punts de la zona de permanència.

Roberto Peragón és la personificació dels problemes, de la tragèdia, del Nàstic: la manca de gol, la confiança que es va erosionant, la pressa per canviar la dinàmica que s'estavella contra la realitat... Peragón, un jugador fitxat per marcar i que després de sis mesos de competició encara no s'ha estrenat, no va tenir dubtes en agafar la responsabilitat del penal xiulat per l'àrbitre en el minut 20. Però aquest no és el seu any, ni l'any del Nàstic, i quan les coses no van bé costa un món capgirar-les. Doblas va aturar el penal del madrileny, que no va arribar al descans. D'Alessandro, en el minut 40, el va substituir en un canvi de risc, de reestructuració tàctica, segons les paraules del tècnic després del partit, però que per a Peragón, que va rebre la xiulada de l'afició, va significar un cop dur del qual caldrà veure si es recupera. Poc abans, l'exjugador grana José Mari –que no va convèncer en la seva etapa tarragonina i que sempre que torna al Nou Estadi marca– havia superat Rubén aprofitant una pilota perduda pels locals al mig del camp i una bona assistència de Rafa García que li havia permès guanyar l'esquena a la rereguarda grana (35').

La profunditat, la verticalitat, que havia faltat al Nàstic en la primera meitat la va buscar en la segona amb un doble pivot de creació –Longás i Fernando Morán–, un punta de referència –Orbegozo– i un de més mòbil –Hugo Bargas–, i donant joc a Dani Abalo a la banda dreta. Però el que li faltava ara al Nàstic era esperit, agressivitat, convicció. El Xerez, gairebé sense voler, sovintejava més l'àrea del rival que el Nàstic, impotent, inoperant en atac, tristament apàtic, com si estigués resignat, abandonat a la seva sort. Per resignació, però, la de l'afició, que va deixar l'estadi sense gaires xiulets, fent-se a la idea que la permanència és més que difícil.