NÀSTIC0

OSCA0

Més que no pas guanyar un punt, el Nàstic en va perdre dos, ahir, a Osca. Primer, perquè va tenir més intencionalitat ofensiva que el rival, amb dues o tres ocasions bones per marcar, i segon, perquè, allunyat com està de la zona de permanència, només hauria de donar per bo el fet de guanyar, i més encara contra rivals directes de la zona baixa. Sí, la part positiva és que els grana van donar una bona imatge, millorant respecte dels últims partits, i van controlar el joc. Però, si això no permet guanyar, serveix de ben poca cosa. I sí, el Nàstic va retallar un punt respecte de la zona de permanència –de nou a vuit–, però ahir era un dia per apropar-s'hi més, sobretot tenint en compte que els dos equips que marcaven la zona de salvació s'enfrontaven entre ells. El gran problema del Nàstic continua sent la falta de gol, i ja fa tres partits que no marca, amb un sol gol en els cinc darrers duels. I, sense gols, és impossible creure en la proesa de la salvació.

El Nàstic va sortir al camp seriós, pressionant el rival ben amunt i intentant generar perill amb la mobilitat de Morán i Dani Abalo en la segona línia i d'Hugo Bargas en punta. Una falta centrada per l'argentí va significar la primera ocasió de gol del partit, però Seoane, sol però mig d'esquena, no va saber rematar la pilota, que va marxar alta (8'). Poc temps després, Arzu va rebutjar malament la pilota i la va deixar als peus de Roberto, que va rematar centrat, exactament igual que el que va succeir tot seguit a l'altra àrea, amb Corona fent el mal rebuig i Morán xutant, amb bona resposta de Luis García (15'). En general, era el Nàstic qui tenia el partit més controlat. Faltava més protagonisme de Longás en la zona de creació i més precisió i profunditat a partir dels tres quarts de camp. Va trobar les dues coses en una perillosa acció atacant que va acabar en fora de joc de Dani Abalo. Abans del descans, una falta sobre Rodri de Sorribas, que hauria pogut veure la segona groga, va ser executada, un pèl alta, per Bargas (37'). El primer tram de la segona meitat va semblar posar de relleu que als dos equips els feia massa por rebre un gol, pel que això significaria, i atacaven amb certa timidesa. A partir del primer quart d'hora, però, van succeir-se arribades a les dues àrees. Les més perilloses, una acció de Sergio Juste, que va arribar a la línia de fons i va centrar enrere, amb perill, però Morán, amb tot a favor, va rematar molt centrat (62'), i, a l'altra àrea, Rubén va respondre amb una intervenció extraordinària a una rematada de cap de Corona a la base del pal dret (66'). En el tram final, va ser el Nàstic qui sovintejava més l'àrea del rival, però li va continuar faltant un xic més d'ambició i verí en l'última acció. Tuni, amb una vaselina de mitja volta, ho va intentar (69'). L'Osca hi va anar responent, bàsicament al contraatac, però van ser els grana els qui van mostrar, fins al final, més ganes d'endur-se la victòria.