El Nàstic no té sort aquesta temporada amb la figura del punta de referència i D'Alessandro en parla com “el conflicte amb el davanter centre”. Powel, l'únic punta pur del Nàstic en la primera meitat de campionat, va complir (9 gols) fins que es va lesionar i va ser acomiadat per una conducta poc professional –sortir de nit– mentre estava de baixa. En el mercat d'hivern, el club grana va reforçar la davanter amb dos futbolistes, Mikel Orbegozo i Hugo Bargas, però cap dels dos ha ofert, de moment, el rendiment esperat. El basc, que ha tingut alguns problemes físics, ha participat en sis partits en les dotze setmanes que fa que és a Tarragona, i en fa quatre que no juga. El cas d'Hugo Bargas és pitjor, ja que només ha participat en cinc partits i últimament no va ni convocat. Cap dels dos futbolistes no ha marcat encara. Fins i tot un juvenil, Juan Millán, els ha passat al davant, ja que va ser titular al camp del Cartagena i al de l'Hèrcules. A Alacant, però, va ser substituït abans del descans i D'Alessandro va reconèixer després que no havia estat bé. El jugador que va entrar al camp per Juan Millán contra l'Hèrcules va ser Tuni, i des de llavors el mallorquí ha fet parella amb Fernando Morán en la davantera.

Tots dos futbolistes, el lloc natural dels quals és la mitja punta, van ser decisius en l'1-3 al Rico Pérez i van repetir com a jugadors més avançats contra el Barça B (1-1). Dissabte, a Sabadell, tornaran a forma la línia atacant d'un Nàstic que viu el seu millor moment ofensiu (7 gols en els tres últims partits, els mateixos que en les anteriors setze jornades) sense cap davanter de referència, amb Powel acomiadat, Orbegozo a la banqueta i Hugo Bargas a la graderia. D'Alessandro explica que, més que canviar el sistema, el que ha fet ha sigut adaptar-lo als jugadors que estan més en forma. Morán i Tuni, més hàbils i tècnics que golejadors i ràpids, aporten al Nàstic, segons el tècnic argentí, un joc“lliure, menys rigorós i d'enorme riquesa d'improvisació”. D'Alessandro no creu que un equip, per jugar sense davanters, sigui menys ofensiu: “El Barça tampoc no té davanters. El problema és arribar amb sentit, jugar a futbol. Tenir més davanters sobre el camp no garanteix un millor resultat. El joc és el que et dóna possibilitats de guanyar.”