El Nàstic torna avui a la feina després de dos dies de festa i de perdre dissabte a Sabadell i ho farà conscient que si es vol salvar, haurà de protagonitzar tota una proesa d'aquí al final de temporada. Amb una distància de vuit punts respecte als llocs de permanència i només deu jornades per disputar-se, la salvació no és impossible, però sí molt poc probable tret que el conjunt de D'Alessandro ressorgeixi de les cendres i es converteixi en un equip poc menys que imparable, ja que si com a mínim no suma al voltant de 20 punts dels 30 que queden en joc –en 32 partits només en té 25–, difícilment tindrà res a fer.

Que el conjunt grana depèn gairebé d'un miracle, és el que diu la història recent, ja que en les catorze temporades que fa que la segona A està formada per 22 equips, només n'hi ha hagut un que estant a la mateixa distància, o major, que separa ara el Nàstic de la permanència, i faltant només deu partits per al final de la lliga, acabés celebrant la salvació. Aquesta excepció que confirma la regla va ser la de l'Eibar en la temporada 1998/99. Els guipuscoans, entrenats en aquell moment per Alfonso Barasoain, fins i tot estaven pitjor en aquest punt de la lliga, ja que tenien onze punts menys que el primer equip fora del descens. De fet, faltant vuit jornades, estaven a 13 punts de la salvació. Dos empats i sis victòries, cinc en les últimes cinc jornades, van obrar la gesta, en detriment del Mallorca B, que aquell curs va acompanyar el Barça B, l'Hèrcules i l'Ourense cap a segona B.