ALCOIÀ0

NÀSTIC2

El Nàstic va aconseguir ahir el triomf més amarg de la temporada al Nou Estadi, perquè tot i guanyar l'Alcoià, probablement el pitjor equip que ha passat enguany per Tarragona, i situar-se a onze punts de la salvació amb només 21 en joc, arriba tard per creure encara que la permanència és possible. Com a mínim, però, tot i el partit gris dels dos equips, sí que va permetre retrobar-se amb el triomf a casa, on els de D'Alessandro no guanyaven des de feia més de tres mesos, en un dia en què Peragón i el golàs de Rodri van ser els grans protagonistes.

A diferència de molts altres dies al Nou Estadi, el Nàstic va sortir amb una marxa més que l'Alcoià, i des de l'inici va buscar el gol sense especular. Mairata de cap, tot i que amb falta prèvia, i Raúl Fuster, amb un llançament de falta directa que a punt va estar de sorprendre Dorronsoro, van ser els primers a avisar. I encara no s'havia arribat al minut 10 que els grana ja es van avançar mitjançant Morán. El mèrit, però, va ser d'Orbegozo, que en una acció de lluita a la banda dreta, li va prendre la cartera a Miranda i va fer la passada enrere a l'altura del punt de penal, on el Mestre, que divendres va fer 36 anys, només va haver d'empènyer la pilota al fons de la xarxa. Ara bé, un gol i a partir de llavors, poca cosa més. El ritme del partit va decréixer gairebé de cop i tots dos equips –l'Alcoià només va reaccionar tímidament amb una rematada alta d'Álvaro– van demostrar per què estan tan a prop de jugar la temporada que ve a segona B. Sense arribades a l'àrea de perill i amb imprecisions constants, el major atractiu semblava veure què feia Peragón, escridassat constantment. El més sorprenent, però, és que el conjunt de Luis César, que amb una victòria s'hagués aferrat a la salvació, no va fer cap pas endavant ni tampoc va demostrar en tot el primer temps la seva major necessitat, tenint en compte que el Nàstic està gairebé sentenciat. Just abans del descans, Rodri amb una volea que va sortir fregant el pal des de la frontal, va desfer l'ensopiment general.

En la segona part, això sí, tot just començar, el conjunt de Luis César sí que es va apoderar del control del joc i, en deu minuts, va arribar més a l'àrea grana que en tot el primer temps, tot i que sense inquietar Rubén en cap moment. Entremig, Peragón també va desaprofitar una bona ocasió, per ser rellevat poc després. I tan tranquils estaven els dos porters, que a punt d'arribar-se al minut 70 i veient Dorronsoro molt avançat, Rodri va recuperar una pilota al mig del camp i amb la pilota botant no va dubtar a provar-ho amb un míssil teledirigit que es va convertir en el gol de la jornada, per deixar ferit de mort un rival que també sembla condemnat a jugar a segona B. I aquí es va acabar el partit, ja que tot i que el Nàstic va poder fer el tercer –Xisco Campos va rematar alt una pilota morta a l'àrea en un servei des de la cantonada– i l'Alcoià també escurçar distàncies –Gato no va aprofitar una imprecisió de Mairata a l'àrea– va semblar que tots dos ho donaven ja per tancat. I per al que s'havia de veure, millor.